La música ben alta.
Per què avui encara hi ha gent que s'entesta a escoltar la música ben alta fent partícip a tot el veïnat del seu gust musical? M'arriba a través de les finestres ben obertes per la calor l'insistent i quasi mecànic ritme caribeny que prové de qui sap on. El suportem estoicament tots plegats, ningú dirà res, no és cap deshora, però molts deuen enyorar els sons naturals de l'esdevenir-se de la tarda, aquell lladruc trist del gos malcarat, el cor fi d'ocells que semblen voleiar, que s'apropen i s'allunyen i animen el gat, els fils d'estendre la roba que grinyolen en un balcó d'un àtic, un suau ventijol que mou les fulles dels arbres...Hom diria el preuat silenci, ple de petits esdeveniments de la tarda. Així doncs, haurem de considerar aquesta música que ara ha esdevingut molt tecno, un esdevenir-se més d'aquesta tarda? Sens dubte és així també. Hi ha un veí que sent la necessitat de compartir-la. És així, no?... Què ho fa que molta gent sent la n...
