El bol daurat

 

Aquesta història me l'ha explicat un mestre, intentaré recordar-la amb les seves paraules i significats i amb d'altres que aniré afegint de bell nou.

Un sultà d'un país important de la Índia va demanar consell a un savi. El savi, un home amb barba ben llarga i blanca i un somriure beatífic, es passà una bona temporada a casa seva. Parlava amb l'home poderós, li ensenyava idees per actuar en decisions que aquell havia de prendre, i que, al cap i a la fi, ell mateix havia de determinar; el vell savi tenia estones llargues per asseure's a les ombres del pati del sultà. I així passaren molts dies. Fins que arribà la fi de la seva feina i el dia del comiat. En agraïment per l'ajut que el vell savi donà a l'home poderós, aquest l'obsequià amb un bol d'or. El vell li donà les gràcies i prengué el camí de casa seva amb aquell bol tan especial.

Quin servei més bo li faria aquell bol! Podria recollir els aliments que necessités pel camí, alguns fruits i rels. Això feia la vida més fàcil. Però la lluentor del metall no li va passar desapercebuda a un lladregot amb qui es va creuar el savi. 

El lladregot va anar seguint les passes del vell al llarg del camí. Fins que un dia es pararen els dos i el savi es girà i se'l mirà. 

-Vols això?- li digué, assenyalant-li el bol d'or.

-Bé, sí, bon vellard, no te n'has adonat que és d'or? I podria valdre molts i molts i molts diners? - respongué sorprès el lladre.

-M'acabo de menjar aquests dos fruits que hi porto i te'l dono- féu el savi.

Quan el savi va acabar d'assaborir les dues figues que quedaven al bol li llançà al lladre, com si no fos altre cosa que un bol de fusta.

Aquest feu un salt abans que no caigués a terra i el collí amb les dues mans. Molt sorprès per la despreocupació del savi li preguntà:

- Què feu? Us despreneu d'aquesta manera d'aquesta peça magnífica d'artesania?...

El vell se'l mirà amb el seu somriure i li respongué:

-Ja m'ha fet servei al llarg del camí, i ara tu el vols. Doncs ja el tens.

-Però a tu no t'importa perdre un objecte que et pot donar fortuna? Com pots viure així?

El vell li indicà que seguís el seu camí, que ell seguiria el seu cap al poble i llestos i que si necessitava res que ja sabria on trobar-lo.

I així es separaren, el savi tornà a prendre l'aigua de la font amb les mans rugoses, el lladre amb el bol d'or ben amagat sota la roba.

El cas és que al cap d'un temps el lladre va anar a trobar el savi vell al seu poble. Es van abraçar i li tornà el bol.

-Vellard, no puc tornar a fer la vida que feia abans d'haver-te conegut. Quan vaig veure que em donaves el bol, perquè ja no el necessitaves...

El lladregot va arribar a veure unes quantes coses, potser que per viure no cal tant i cal tot el que un necessita perquè ens n'és d'utilitat. Un bol és un bol, sigui de fusta, de fang o daurat i ens és útil per recollir els aliments. Va veure que aquell vell savi era l'home més ric de la terra.