Sant Feliuet de Savassona

 El pla de Savassona és un indret natural amb màgia, hom hi sent molta energia i, en bona part, això ve per les increïbles roques que es troben en aquella terra des de temps immemorials. Les roques són enormes, perquè us en feu una idea, en una, que s'anomena el dau, hi ha anelles per a practicar l'escalada.

El Dau

Del conjunt de roques, en destaquen quatre que tenen gravats rupestres. Ens sembla que també tenen gravats fets en altres temps, com les creus que, segurament, pertanyen a l'època medieval. L'època dels gravats, segons els experts, va des del Neolític, el Calcolític, Bronze, Ferro...

Hem passat una bona estona cercant les figures i les marques, però no hem arribat a comptar-ne tantes com les que diuen que hi ha, 598 figures en total.

En el pla canten els ocells, escoltem la merla, i els cants tenen un so nítid, com si el silenci, amb el brunzir dels insectes, sostingués suaument el so melodiós. L'escolta d'aquest silenci, del vent, dels ocells, ens bressola i ens alleuja les tensions de la ciutat.

A la pedra de les bruixes hi trobem tots de creus gravades; podria ser que durant l'època medieval, la por i la superstició hagués dut als creients a fer aquestes creus sobre una pedra que creien amb un magnetisme màgic. Però són realment creus?... I si són figures humanes?... Aleshores aquestes representacions podrien ser rupestres.

Pedra de les bruixes

Creus gravades a la Pedra de les bruixes

Una altra dibuix que hem trobat en una de les pedres, un sol.  L'astre que de segur adoraven els antics habitants d'aquesta plana.

Ens criden l'atenció les enormes testes antediluvianes que surten de la terra, de pell grisa i aspre.

I els gravats tan ben definits, com a l'anomenada roca del nen o de l'home, on es veu la figura d'un ésser humà.

I quedem astorats davant la Roca anomenada del sacrifici, perquè es veu que en el Neolític s'hi feien sacrificis humans. També hauria estat un lloc d'aquelarres. La roca és impressionant, imponent. Fa una inclinació, una rampa des de dalt. Es creu que a l'època medieval es va usar la roca com a vivenda, es deuria construir un habitatge adossat; s'hi han trobat restes de teula i ceràmica vidriada. També s'hi van trobar, en estrats més profunds dos sepulcres de fossa i l'esquelet d'una dona jove, sobre el qual es va practicar la primera prova del carboni 14 amb un resultat d'antiguitat d'uns 4500 anys. 

Ara la roca està plagada de liquens i hom pensa si encara hi queda res d'aquells temps foscos.

Deixant enrera el Pla, ens enfilem fins als 600 metres on es troba l'ermita de Sant Feliu, pujant per un camí. Per arribar fins dalt ens trobem amb unes escales de l'epoca visigòtica. Alguna sorpresa més?

L'ermita de Sant Feliuet és preromànica, del segle IX, i està molt ben conservada. Des d'allí es contemplen unes vistes meravelloses d'Osona i de les muntanyes.

Porta lateral de Sant Feliuet. Observeu la perfecció de l'arc de mig punt.

I sí, encara teníem una gran sorpresa, les tombes antropomòrfiques que hi vam trobar allí mateix.

Segurament voldreu saber com s'hi arriba a un lloc tan singular. Doncs ben fàcilment, agafeu la C-17 i us desvieu cap a la C-25 direcció Girona, després agafeu la sortida de Manlleu i tireu en direcció a Tavèrnoles. Aparqueu al pàrquing de Tavèrnoles, a l'entrada del poble, al costat d'un restaurant. Aleshores a peu sortiu del pàrquing i seguiu l'indicador que diu Sant Feliu. Arribats a una mena d'urbanització heu de tombar un caminet que baixa cap a la vostra dreta. I ja hi sou! Seguireu un camí ben frec entre freixes, roures i alzines. Després notareu que s'enfila fins arribar al Pla de Savassona. L'excursió paga la pena, és una ruta agradable de fer i veureu un lloc ben insòlit.

Església de Tavèrnoles. Estil Llombard.