El bol daurat
Aquesta història me l'ha explicat un mestre, intentaré recordar-la amb les seves paraules i significats i amb d'altres que aniré afegint de bell nou. Un sultà d'un país important de la Índia va demanar consell a un savi. El savi, un home amb barba ben llarga i blanca i un somriure beatífic, es passà una bona temporada a casa seva. Parlava amb l'home poderós, li ensenyava idees per actuar en decisions que aquell havia de prendre, i que, al cap i a la fi, ell mateix havia de determinar; el vell savi tenia estones llargues per asseure's a les ombres del pati del sultà. I així passaren molts dies. Fins que arribà la fi de la seva feina i el dia del comiat. En agraïment per l'ajut que el vell savi donà a l'home poderós, aquest l'obsequià amb un bol d'or. El vell li donà les gràcies i prengué el camí de casa seva amb aquell bol tan especial. Quin servei més bo li faria aquell bol! Podria recollir els aliments que necessités pel camí, alguns fruits i rels...
