Preguntes sense resposta.




Deuria haver llegit Sylvia Plath, la Mercè Rodoreda?...I la Plath?...Deuria haver llegit la Rodoreda?... Preguntes que sorgeixen; pot ser que sense resposta, ocioses, però malgrat això, valuoses. 

Sense que ho hagués planificat amb temps, han vingut a trobar-se aquests immensos perfils literaris a la classe. Bé, la Rodoreda sí que ja havia pensat proposar-la en el pla d'estudi, em semblava evident que l'autora més traduïda a les principals llengües del món estigués en aquest primer curs de batxillerat.

I la Plath va arribar perquè vaig creure que la pel.lícula dirigida per Christine Jeffs i protagonitzada per Gwyneth Paltrow i Daniel Craig, ens podria ajudar molt a l'hora de treballar  a l'àrea d'exploració dels lectors, escriptors i textos; un espai de reflexió sobre els contextos dels escriptors i la rebuda dels seus missatges.


Ens vam plantejar algunes qüestions:
Què condueix a l'acte d'escriure? I què aporta al qui escriu? Les motivacions d'escriure.
Com ens arriben o coneixem les vides dels escriptors?

A l'inici d'aquesta pel·lícula de Jeffs, la Sylvia Plath  va a una festa d'estudiants on es troba amb el seu ídol literari, el poeta Edward Hughes, qui esdevindrà el seu marit. Veiem en els primers moments del film, com s'obre camí la jove escriptora: les primeres publicacions en revistes, les descobertes literàries, la importància dels diaris literaris i de ser publicat.

Casada amb Hughes, la Sylvia se n'adona que la seva bona voluntat per ser mestressa de casa l'allunya de la disciplina d'escriure, d'un estat idoni per escriure, al qual, a sobre, s'hi refereix el seu marit quan li retreu que no està cuidant el seu talent si només fa pastissos. 

Trobem aquí com una lluita entre la mare i la dona poeta. Trobar el moment per escriure i escriure quelcom de nou. En una escena, ella li diu al seu marit la facilitat que té ell per escriure llargs poemes,  i ella, en canvi, es sent buida, sense inspiració. Som espectadors d'un conflicte gran en aquella convivència entre dos grans escriptors, sent un d'ells dona en una societat tan tradicional.

Més endavant veiem la borrascosa relació dels dos, amb les infidelitats d'ell i com ella es sent sola, malgrat el seu gran talent i les coneixences en el món literari. 

Plath va construir un univers poètic de tot aquest patiment? Va vomitar tota la inquietud amb la música de les paraules? En part, potser sí. Però la seva poesia és molt més gran. I va molt més enllà per fer-se veu d'un públic extens, del seu temps i del temps d'avui, que és el que fa d'un autor un clàssic, quan els seus textos esdevenen missatges que molta gent ha pensat però no que  ha gosat o sabut escriure.

No podem conèixer si la Rodoreda va llegir Plath. Vaig cercar Plath en una biografia de Marta Pesarrodona, però no apareix en cap moment mencionada. Desconec si als anys setanta van arribar edicions de Plath a Barcelona.

En tot cas Plath hauria agradat molt a la Rodoreda. En un poema com Mirror, on situa la perspectiva del narrador en un mirall que reflecteix el pas del temps i també aquest en la cara de la dona que ve a mirar-s'hi. El mirall diu que la dona ve a cercar com la troba ell, l'objectivitat freda i després ella es gira contra "la lluna, els canelobres  i els mentiders", en diríem la fantasia romàntica...Un personatge rodoredià? 

Aquest poema representa la fredor del mirall, l'objectivitat,  on la dona ha perdut la seva joventut mirant-s' hi i ara, ja de gran, va a mirar-s'hi un cop i un altre, apareixent potser una fesomia estranya. I no s'hi reconeix, i s'hi mira un cop i un altre, com un peix que surt de l'aigua i hi entra, quan  el mirall esdevé un llac, on ella s'ofega.

Rodoreda i Plath van ser dones lluitadores en un món dels homes. Cadascuna amb els seus caràcters. Rodoreda fou una dona independent i lliure, això segurament la va ajudar a tirar endavant en les èpoques dels conflictes polítics greus i bèl·lics que va viure. Plath va sucumbir als seus grans sentiments, a la intensitat en què deuria percebre la vida. 

A la classe quedaran algunes preguntes sense resposta. Això es bo, i necessari.






Comentaris

Entrades populars