Portrait de la jeune fille en feu.

Us recomanaré molt que veieu Portrait de la jeune fille en feu. La pel.lícula és un gaudi de fotografia. Apareixen molts pla seqüència de gran plasticitat. Si la pel.lícula tracta de la creació d'un retrat i de com mirem un quadre o la realitat per representar-la, tota està composta de belles imatges. És una pel·lícula per a la pantalla gran, però potser la trobareu en algunes de les plataformes de cinema, Netflix, o altres.

Ambientada al segle XVIII, veiem imatges que podrien pertànyer a la pintura realista o romàntica. Les que es situen a l'aire lliure amb el mar o les d'interior, tenebristes, amb ombres i llum d'espelmes. 

Hi ha un moment de la pel.lícula en què es produeix un interessant diàleg entre la retratista i la dona retratada,  en què aquesta diu que no s'hi reconeix en la dona pintada i l'artista li respon que, sigui com sigui, ella ha seguit els preceptes. Una interessant defensa de l'art des del bàndol de la racionalitat de l'època.

La pel.lícula ens mostra la vida de la dona retratista en aquells temps d'homes, n'hi havia moltes però la història no els ha fet justícia. En un dels diàlegs mentre pinta,  explica a la seva model com les dones no tenen models masculins, ja que estaria mal vist, i com aquest simple fet les allunya de ser reconegudes. Apareix una exposició de l'època, en què les obres omplien les parets dels museus fins al sostre, i on la retratista troba i gaudeix del seu treball, associat a un moment íntim.

En la pel.lícula veiem les dones en la seva privacitat, les seves relacions, els seus plaers, la  força i vitalitat amb què viuen i els seus temors. Només l'escena en què la protagonista arriba al castell i s'eixuga davant la llar de foc, nua i fumant una pipa en seria un bell exemple d'una llibertat que la societat els negava.