Com ens cosim els estrips








 Com ens cosim els estrips!...

i mica en mica ens vestim

des de la nit de trossos i trencadissa.

I del rés, neix l'esperança,

la confiança envers un nou dia,

quasi un miracle.

I sortim al carrer, la cara neta,

la camisa, els pantalons i la jaqueta, i la gorra

que corona un personatge.

Refeta, recosida l'ànima, i...qui ho sap?

Més forta que ahir.


Comentaris

  1. Molt bo, tant el poema com la imatge.

    Aferradetes i bon any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa lluna! Quant de temps! Me n'alegra que t'hagi agradat. Et desitjo un molt bon any nou!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars