Com ens cosim els estrips
Com ens cosim els estrips!...
i mica en mica ens vestim
des de la nit de trossos i trencadissa.
I del rés, neix l'esperança,
la confiança envers un nou dia,
quasi un miracle.
I sortim al carrer, la cara neta,
la camisa, els pantalons i la jaqueta, i la gorra
que corona un personatge.
Refeta, recosida l'ànima, i...qui ho sap?
Més forta que ahir.
Molt bo, tant el poema com la imatge.
ResponEliminaAferradetes i bon any!
Hola Sa lluna! Quant de temps! Me n'alegra que t'hagi agradat. Et desitjo un molt bon any nou!
Elimina