Amb focs a les fronteres.

 

Un pagès ha dit que la persona que ha fet el pla de Mercosur no ha vist mai un arbre ni un tractor. No pot ser d’una altra manera, aquesta persona desconeix la vida del camp i els seus esforços i a més, no ha pensat en les conseqüències que pot tenir aquest pas per als consumidors.

 

Al cor d’Europa s’ha gestat un acord comercial amb l’hemisferi sud (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) que preveu l’eliminació d’aranzels per al 91 % de mercaderies exportades per la UE i per al 92% de les importacions del Mercosur. Això augmentarà la intrusió de productes forans en sectors sensibles i produirà una mala competència als nostres aliments, oferint segurament preus molt baixos. El problema del món global que ja patíem, però ara a gran escala. 

Aquesta obertura generarà una competència deslleial per als nostres productes. Per exemple, s’estima que l'acord permetrà l’entrada de 99.000 tones de carn boví i 180.000 tones de sucre amb aranzels reduïts. Aquestes xifres representen de nou un problema més de la globalització, en què els costos de producció a Sud-amèrica poden ser fins a un 30 o 50 % més baixos que els nostres a causa d’economies d’escala i normatives més laxes.
 

Tant que es defensava el km 0 i l’estrategia europea del camp a la taula – “farm to fork “! Ara es confirma el risc que entrin al nostre comerç aliments tractats amb substàncies com el glisofat en concentracions no permeses aquí  o l’ús de més de 150 pesticides prohibits a la UE que encara són legals a Mercosur.  Sense unes clàusules mirall estrictes - que obliguin als importadors a complir les mateixes normes que nosaltres- la salut pública i la viabilitat de les nostres granges queden compromeses

Sembla que  les polítiques de la UE  volen desmantelar la nostra sobirania alimentària per convertir el Sud d’Europa en un centre - o utilitzarem l’anglicisme que tant els agrada? Un Hub- de serveis i d’energia per al Nord, amb la fotovoltaica i l’hidrogen verd, sacrificant milers d’hectàrees de conreu i fent patir la ramaderia amb la gestió del llop i les reestriccions ambientals, cada cop més dures.

Però els pagesos no es mouran, aquí estan alçant la seva protesta a les carreteres, passant el fred de la nit amb focs i defensant la seva vida i un sistema que és la base de la nostra supervivència.