Els sons de la poesia.

Sylvia Plath explica que li agradaria parlar del raspall de dents en un poema. Vol dir que el poema no li permet esmentar aquestes particularitats de la vida quotidiana, i, en canvi, en la novel·la sembla que sí hi tindrien cabuda. Segons Plath el poema es un exercici de síntesi màxima, de gran concentració d'informació, de depuració.

També esmenta la importància de l'oralitat en la poesia. Dir el poema davant d'un públic, entonar bé els mots, segons la intenció del poema. Fer sentir la musicalitat dels mots, destacar la tria de mots que ha fet la poetessa, per tal de crear una cadena de sons. Plath al·ludeix al retorn de la poesia a la seva forma originària, a la rapsòdia, al cant.

Estic pensant que demanaré als alumnes que interpretin els poemes que volen treballar. Interpretar en el sentit de dir en veu alta. D'aquesta manera, entrant en la sonoritat dels mots, entraran en el veritable poema. És ben cert que és una pèrdua la poesia silenciada. 

https://www.youtube.com/watch?v=nIQojFKUfto&t=87s