Les cartes portolanes.

Vaixell Schorpioen. Den Helder.

A vegades quan hom llegeix el diari, troba una notícia meravellosa, per inusual, entre la barbàrie i la niciesa. Fent glops a un te de rooibos i vainillla, encara trobava més saborosa aquesta notícia.

En una botiga londinenca de llibres i documents valuosos, la Daniel Crouch Rare Books, s'ha trobat un fragment d'una carta portolana del segle XIV. La carta s'atribueix al cartògraf mallorquí Guillem Soler. L'emoció de la troballa s'incrementa perquè es veu que el fragment només és la vuitena part del document original, la qual cosa ens porta a preguntar-nos a on deuen ser les set parts restants. 

La carta estava elaborada amb papir, un material car i resistent. Sovint el material més usat per elaborar les cartes. Un dia ja no la van agafar per navegar. La carta es va trobar a dins d'un llibre que feia setze centímetres d'alt, un llibre de disquisicions teològiques, el Flores Teologicarum Questionum. Hi va anar a parar perquè es va fer servir per enquadernar l'esmentat volum. A dins d'aquest, doncs, s'hi amagava un tresor.

Guillem Soler era considerat un gran cartògraf, potser a l'ombra d'Abraham Cresques, autor de l'Atles Català de 1375. El rei Joan I va demanar que els treballs inacabats de Cresques els portés a terme Guillem Soler. Soler també va fabricar brúixoles, la tecnologia provinent de la Xina i envoltada en aquells temps d'una creença fantàstica, la de l'illa Rupes Nigra. Es creia que al pol nord s'enlairava una immensa roca negra imantada, que provocava sempre la senyal cap al nord.

Celebro que l'Ajuntament de Barcelona hagi adquirit la preuada peça i l'hagi salvada del no-res.