Celístia.

Ens hem apropat al port. Havent sopat lleuger, una truita de carbassó i unes torrades, i regat amb el millor vi de Tarragona...

Fa una nit molt tranquil·la i fresca. Ens impregnem de l'aire humit. Alcem la vista i veiem la volta d'estels titil·lants.

La mar resta en calma. Les barques dels estiuejants es bressolen. Més lluny hi ha el port de les mercaderies, d'allí arriba la fressa del treball. Els magatzems es preparen per rebre la pesca. Però encara és aviat. Potser ens arribarem fins al far. 

Aspirem l'olor de salnitre. Ens amansim amb la suau monotonia de les onades. Sentim la campana de Sant Miquel. Llunyanes, les onze.

Tornem a casa assossegats. Deixem el port de les sirenes. Creuem el pati que ens rep amb les plantes suades i fragants. Olors de fonoll, espígol i romaní...La serenata rítmica dels grills. El raucs llunyans i el xiulet del tòtil.

Ens caiem de son.