El poder transfigurador dels diners.

Una personalitat de la nostra literatura és Anselm Turmeda, un escriptor aventurer i crític amb els poders del seu temps. Mallorquí com Ramon Llull, en alguns aspectes recorda el savi de Randa, però Turmeda, posterior a aquell,-va néixer al 1355-, encara va anar molt més lluny en el seu viatge per la Mediterrània, fins arribar a convertir-se a la religió musulmana.

Turmeda va ser un autor controvertit, fins i tot fora de la seva època.A 
l'obra, Disputa de l'ase, una faula, els animals elegeixen el seu dirigent d'una forma democràtica i això no agrada a les autoritats del segle XVI, que inclouen aquesta obra a la llista de llibres prohibits. Per sort,es va fer una edició a partir d'una còpia francesa. Sigui dit de passada: aquesta obra va servir de lectura d'aula durant molt de temps, en moltes escoles, al llarg del segle XIX. 

Si Ramon Llull volia convèncer amb la paraula que el cristianisme era la religió veritable, Turmeda abandonà el cristianisme, mantenint una postura adversa a l'estament eclesiàstic en la seva obra L'obsequi de l'home il·lustrat per a atacar els partidaris de la Creu, obra escrita en àrab el 1420, en què parla de la seva conversió a l'islamisme.

En aquesta obra, Turmeda afirma que els cristians demanen el perdó i l'entrada al paradís al vicari de Déu, el Sant Pare,i que ho fan a canvi de diners. Diu que en els evangelis no apareix la confessió i només Déu pot perdonar el fidel. El tema de l'enriquiment de l'església apareix també al poema Elogi als diners, un text que anuncia èpoques de trasbals i crisis, i recorda  la literatura barroca, aquell poema de Quevedo, Poderoso caballero es don dinero. 

El text és un elogi als diners. L' elogi va ser una forma poètica festiva que lloava les excel·lències d'algun personatge famós, o bé d'un sant. Fixeu-vos en l'ús paradoxal d'aquesta forma, tenint en compte el seu contingut. Veieu el divertiment de Turmeda.

Al llarg del text apareixen uns personatges que pertanyen a la ciutat.En les estrofes es respira un ambient festiu, d'alegria vilatana. Situem-nos en una època, el segle XIV, en què la ciutat conté una barreja de classes socials, molta vida, però també molta misèria. Neix la figura del picardiós i els mercaders són l'estament emergent. Per aquest panorama,ens fa pensar en algun conte de Bocaccio. En aquest context bigarrat, Turmeda va mencionant persones que canvien el seu comportament pels diners i fan el contrari del que se'ls suposa, creant un conjunt d'antítesis: un jutge que fa d'advocat; un boig que es torna savi; el magre que s'engreixa...Si bé poden ajudar i millorar la vida de les persones, també poden pervertir-les. Com diu el vers: "segons que els usa". 

S'enceta la crítica roent als homes del seu temps: "diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat"; "si molts n'hauràs poràs tornar papa de Roma". Els homes que desvien el seu ofici pels diners, l'al·lusió a l'acumulació de riqueses per part de l'ordre eclesiàstic. 

Veient l'actualitat del poema, us el transcric perquè el gaudiu, i traieu les vostres pròpies conclusions. En un moment de crisi com l'actual, ens fa veure que de daltabaixos n'hi ha hagut, i n'hi hauran. 

Algunes paraules poden dificultar la comprensió, però la majoria de versos són clars i incisius.

Elogi als diners

Diners de tort fan veritat,          

e de jutge fan advocat,

savi fan tornar l’hom orat,

pus que d’ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l’home infernal

e fan-lo sant celestial

segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,

e vituperis e honors

e fan cantar preïcadors:

Beati quorum.

Diners alegren los infants

e fan cantar los capellans

e los frares carmelitans

a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,

e tornen lledesmes los bords.

Si diràs “jas” a hòmens sords,

tantost se giren.

Diners fan vui al món lo joc,

e fan honor al molt badoc:

a qui diu no fan-li dir “hoc”.

Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.

Si els pots haver no els lleixs anar,

si molts n’hauràs poràs tornar

papa de Roma.

Si vols haver bé e no dan

per advocat té sent “jo ha’n”.

totes coses per ell se fan

en esta vida.