Nocturn d'Andreu Febrer.







Fa estona que s'ha girat vent. Les branques del castanyer freguen la paret de la casa. M'assec a l'escriptori. Un moment de calma. Revisaré els apunts sobre Andreu Febrer.

Les poesies van dirigides sempre a la mateixa dona, la Beatriu, -una influència de Dant?-, però l'encobreix amb els senhals, pseudònims, Àngel, Loindan Amor i Passa-beutats. Podem resseguir aquesta història d'amor que en alguns moments inquieta, quan els camins separen els amants.

Sona el rellotge: les onze. La calma adequada. Em preparo una copa del millor vi de Tarragona, el color de la cirera, l'aspror de la terra...

A l'inici veiem la timidesa del poeta: en el poema II, diu "no tinc l'atreviment, perdo el parlar...". També l'orgull de la dama, en el poema XI: "la sens par i millor no em vol per seu i oblida l'amor que li tinc." Després vindrà l'assoliment de l'amor, en el poema X: "que jo amo i serveixo de les millors la millor i sóc seu".

Un gos borda en la llunyania. Quan comença un, se n'afegeixen més.

Un cop vaig comentar que Febrer feia una poesia narrativa, en què l'acció era important, acció de la pròpia vida del poeta. Les seves metàfores i comparacions, en què surten animals i la cacera, s'apropen a aquesta idea, també l'oci medieval: "No puc defugir la meva dama, car m'esdevé el mateix que al cèrvol que per morir torna a mans dels caçadors", en la cançó V, dels vers 37 al 40; "no em puc separar de l'amor, de la mateixa manera que el llop no es separa de la carn", en la cançó X, vers 12; "m'esdevé com el cigne, que quan està a punt de morir, canta millor ", en la cançó XIV, vers 82...

Fa estona que els altres gossos han callat. Però el Buck borda a baix i rebufa darrere la porta. Deu sentir alguna remor.Em preparo una pipa.

Baixo i surto a fora. Creuo el pati. Em rep la fredor humida de la nit. Les fulles cruixen als meus peus. M'apropo a la reixa. Unes passes s'allunyen carrer avall. Em sembla veure la figura del Robert, duu la canya. Deu tornar de la platja. Les seves passes avancen lentament i cantusseja una cançó...El desertor.


Comentaris

  1. Hola Quim, acabo de descobrir el teu bloc i per ara tot el que he llegit m'ha entusiasmat. Em disposo, doncs, a tafanejar-lo una mica... :) Un salut,
    David.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars