Les verges fàtues i les verges prudents.

Un dia que vam anar al MNAC em van captivar unes pintures murals de les quals encara me'n recordo, i a vegades en parlo amb els alumnes quan no porten materials per fer la feina. Ara entendreu per què.

Es tracta de les pintures de Pedret, de l'església de Sant Quirze de Pedret, conservades una part al MNAC - les absidioles -, i una altra part - l'absis central - al museu de Solsona. 

Aquestes pintures tracten la paràbola de les verges fàtues i les verges prudents, Mateu 25, 1-13. Les primeres apareixen dretes, esperant poder entrar a la casa del seu senyor; les prudents sopen assegudes a taula.

Diu la paràbola que, en un poble, al caure la nit, deu verges anaven a esperar el retorn del seu espòs. Cinc d'elles, les prudents, van agafar les torxes amb l'oli per encendre-les, però les altres cinc, les fàtues, que tenien el cap a la lluna de València, se'l van descuidar. En això que es van adormir totes en l'espera llarga de l'espòs fins que una veu els avisà que aquell arribava. Sortiren de l'ensopiment i prengueren les torxes per rebre'l amb llum. 

Les verges que no havien agafat l'oli els demanaren a les prudents si els podien prestar del seu, però aquestes els digueren que aleshores no en tindrien prou per encendre la flama. 

-Aneu al poble a cercar-ne- digué una verge prudent-. Encara en trobareu a casa, o algú qui us en vengui.

Quan les verges fàtues tornaren a la casa de l'espòs, després d'una bona estona, amb les torxes ara enceses, es trobaren amb la porta tancada. Picaren però no obriren.

El senyor els respongué:

-En la negra nit, sense estels, i tant tard com és... Com voleu que us reconegui ?

I pel seu descuit les desolades noies es quedaren a fora, sense poder celebrar el sopar amb el seu espòs. 

La paràbola  tractada en aquests grups pictòrics servia, en l'època del segle XII, per advertir a les persones poc assenyades que tindrien dificultats per entrar en la casa del senyor, com aquelles despistades i felices verges, que es descuidaren l'oli per fer llum en la negra nit.

D'aquí el que us deia al principi; a vegades els parlo als alumnes del valor de la prudència, una de les quatre virtuts cardinals, i del lluny que s'arriba amb aquesta; sobretot aquell qui pensa en les conseqüències dels seus actes. 

- No us descuideu el boli, els llibres i els deures; no sigueu fatus.