Visitants de tarda.

A la branca del palosanto, vénen cada tarda una tórtora i una merla. En l'esquelet de l'arbre, la presència alada anima el fred del pati. La tórtora elegant, amb el seu vestit beige i un collaret negre; la merla còrvida i fosca. Guarden silenci, arrupides. Busquen unes engrunes? unes llavors? aigua?

Aixeco la mirada i ja no hi són. S'ha escoltat el xisclet insistent de la merla. La fugacitat dels moments; la tarda passa tranquil·la i aviat serà fosc.