El mirall
Amb els poemes de Sylvia Plath podem tractar molts aspectes de la poesia, un seria la veu del poema, la perspectiva: descobrir qui porta la narració, a través de qui veiem l'acció o la descripció del text.
Al poema Mirror observem que el punt de vista és el d'un mirall. En la superfície d'aquest, passa la vida de la dona que ve a mirar-s'hi i ens emmarca un espai interior, una cambra, la seva intimitat.
Ella va a cercar-hi una il·lusió o fantasia, des de jove, i el mirall reflecteix la realitat. En un moment la dona es gira contra la lluna, els canelobres i els mentiders, tal i com diu al poema, i deixa el mirall sol, ella reflectida encara d'esquena.
Després el poema fa un canvi i la veu es converteix en un llac. El llac diu que la dona ha enfonsat la seva joventut en ell, i ara la vellesa, cercant una dona que ja no és, potser una il.lusió. I hi va un cop i un altre, talment un peix que entra a l'aigua i en surt.
El poema té un vel de misteri amb el punt de vista fixat en el mirall. És qui mostra un espai, la cambra, i un personatge i la solitud. L'espai reflectit pot ser d'una època remota, hi sentim un gran trànsit de temps. La immobilitat en la penombra i tot un fluxe de vida que corre en la mirada de la dona. La dona que vol veure-hi una altra, no una cara amb la qual no s'hi reconeix.
https://www.youtube.com/watch?v=s4Id0LlrLmc
Al poema Mirror observem que el punt de vista és el d'un mirall. En la superfície d'aquest, passa la vida de la dona que ve a mirar-s'hi i ens emmarca un espai interior, una cambra, la seva intimitat.
Ella va a cercar-hi una il·lusió o fantasia, des de jove, i el mirall reflecteix la realitat. En un moment la dona es gira contra la lluna, els canelobres i els mentiders, tal i com diu al poema, i deixa el mirall sol, ella reflectida encara d'esquena.
Després el poema fa un canvi i la veu es converteix en un llac. El llac diu que la dona ha enfonsat la seva joventut en ell, i ara la vellesa, cercant una dona que ja no és, potser una il.lusió. I hi va un cop i un altre, talment un peix que entra a l'aigua i en surt.
El poema té un vel de misteri amb el punt de vista fixat en el mirall. És qui mostra un espai, la cambra, i un personatge i la solitud. L'espai reflectit pot ser d'una època remota, hi sentim un gran trànsit de temps. La immobilitat en la penombra i tot un fluxe de vida que corre en la mirada de la dona. La dona que vol veure-hi una altra, no una cara amb la qual no s'hi reconeix.
https://www.youtube.com/watch?v=s4Id0LlrLmc
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada