Acceptar les coses bones amb les dolentes.

Es al final de la novel·la curta d' El diable de la botella on trobem un escenari fantasmagòric, tenebrós, ideal per posar fi a una història de fantasia de Robert Louis Stevenson. Se'ns presenta una avinguda solitària a la ciutat de Papeete. És de nit i bufa un vent que fa ballar les fulles caigudes. Un fanal il·lumina tènuament un banc. Un contramestre vell i borratxo porta en una butxaca la botella del diable i agafa amb una mà l'ampolla d'aiguardent que li escalfa la panxa i l'ànima. Es dirigeix cap aquell banc il·luminat. Duu l'ampolla dels desitjos. Aquesta ha viatjat molt, ha passat per moltes mans. Qui té l'ampolla, pot assolir els seus desitjos; a dins hi ha el diable que els concedeix, però no pas de franc. Aquell qui es quedés amb l'ampolla per sempre es cremaria a l'infern, i l'ampolla només es pot vendre per un preu inferior al que s'ha comprat. El vell contramestre s'aproxima al banc.La respiració fonda de la mar l'acompanya. Solitud. No veu l'home amb qui ha quedat fa una estona. La nit i la solitud, una llum tènue creen l'atmosfera irreal pròpia de la ficció que emparenta la novel·la amb l'obra El misteriós cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde i, a la vegada, amb l'espai mariner de L'illa del tresor, i amb el personatge de John Silver, qui té el botí és un mariner vell i embriac.

El diable a la botella és una novel·la curta pertanyent al llibre Island Nights' Entertainments, en què hi aplega altres novel·les com L'illa de les veus. Stevenson va escriure aquestes històries cap al final de la seva vida, quan va anar a viure als mars del sud per millorar la seva salut. Allà va prendre contacte amb la cultura indígena i les narracions estan plenes dels elements propis d'aquesta: els noms dels personatges, les supersticions i les creences. Stevenson es va adaptar del tot a la vida de les illes, concretament a Upolu, una de les illes samoanes. Ell esdevingué en la llengua dels habitants Tusitala, el que conta contes.

L'heroi d'aquesta aventura, en Keawe, és un personatge que lluita per aconseguir els seus somnis, la seva casa resplendent, i l' amor, la Kokua, la seva dona.  En la consecució dels seus objectius veu com existeix una contrapartida, una pèrdua i la seva força està en l'acceptació d'aquesta pèrdua. Diu en alguns moments aquesta frase: "més val que accepti les coses bones amb les dolentes", quan, per exemple, es construeix la casa dels seus somnis, en unes ben estranyes i desgraciades circumstàncies que, com li diu el seu amic Lopaka, poden haver estat obra del diable de la botella.

Cal remarcar, però, que aquest heroi Keawe compartirà el protagonisme de la història amb Kokua, la seva dona, qui farà arribar el seu company a bon port amb la seva determinació i valentia.