El tapís de la Creació.

Es tracta d'un brodat conservat al Museu de la Catedral de Girona. Sembla ser del segle XI i, juntament amb el tapís de Bayeux o el de la dama de l'unicorn de París, és un dels teixits més antics conservats a Europa. Se'n desconeix el seu ús, però sí que deuria ser més gran del que és ara, ja que es veu en la seva part inferior la continuació del dibuix en què s'intueix el cap d'un rei i una creu molt gran. 

Al centre del brodat, que té la seva base de lli i està fet amb llana de colors, s'hi veu un jesús imberbe, creador del cel i la terra, al bell mig d'un cercle. Entre els radis d'aquest cercle s'observen l'àngel de la nit amb una torxa, que il.lumina la fosca i l'àngel del dia. Veiem també Adam, el primer home, que dóna el nom als primers animals. I la seva necessitat de companyia que porta a l'aparició d'Eva. Als quatre costats d'aquesta roda, observem els quatre vents. Fora del cercle i vorejant el tapís, hi ha els dibuixos que representen els mesos de l'any i les activitats que els acompanyen. L'activitat humana i el pas del temps vénen a parlar de la continuació eterna de la creació divina.

Tota l'obra té un dinamisme que ve de la roda central. Com dèiem al començament, segurament el brodat deuria ser molt més gran, ja que s'endevinen aquests dibuixos que podrien ser d'un rei, la creu i la corona, la qual cosa porta a pensar que el veritable tema del brodat fos un emperador i no la creació.