El rodamón.

Un altre cop ho havia fet; sempre li sortia així, no pensava en les conseqüències dels seus moviments. 

Qui sap si per això vivia en el moviment constant, li calia romandre en la natura, a prop dels cels nocturns i dels cims, allunyat de l'ordre dels homes.

Per voler ajudar algú, el perjudicava. O no?... El bé i el mal es barrejaven com en una baralla de cartes, en què no saps mai quina caurà.

El cas era que ja se li empolsegaven les botes i ben aviat es cansaria i tindria fam, fins que trobés un altre poble on romandre uns dies.