Un concert de cant coral.

L'Yves seu a la terrassa del passeig i es demana una aigua amb xarop de menta. Res millor que celebrar la fi del dia i deixar anar la mirada cap a l'anar i venir dels que també pleguen i van a casa o a comprar o a sortir amb els amics. Bufa encara un aire ben calent. Alguns establiments tanquen. Veu sota les voltes la perruquera Claudette que està baixant la reixa. Ahir li va portar un paquet embolicat amb un llaç vermell. A dins hi havia un barret de palla i dues entrades per a un concert de jazz manouche que feien a la plaça de la vila aquell mateix vespre, però encara no havia rebut resposta. Li va donar una sensació estranya ser allà davant de les voltes talment un caçador esperant que la presa sortís del cau.

Va conèixer la Claudette a una discoteca de les afores amb uns gins a les mans i escoltant o, millor dit, patint, almenys ell, aquells sons rítmics que no tenien cap mena d'interès. Veia com la noia es deixava anar  alçant els braços, seguint aquella percussió que la duia d'un lloc a un altre de la pista, amb aquell vestit lila tan fi i sugerent. Un somriure tímid i garneu, uns ulls blaus i brillants, una pell molt blanca, uns cabells atzabeja, un nas elegant, clàssic, tot va produir en l'Yves un particular enrenou en sortir d'aquell catau.

L'estratègia del regal no sabia si havia estat encertada. Esperava assaborint la menta i encetant el paquet de Gitanes. Ja havien tancat els llums i començava a sortir la troupe de noies.

Va pagar la beguda i s'apropà a la Claudette que ja enfilava passeig amunt.

Ei! Com estàs? ...Què em dius del concert?...

Oh, em sap greu Yves, però aquest vespre he d'anar a un concert de cant coral que fan les meves amigues a l'església de Sant Mateu. És molt important que hi vagi perquè vam fer molta pinya quan érem petites. Si vols, em pots acompanyar... 

Un cop sorprenent! Una coral?...La gent està plena de sorpreses. Al cap d'uns minuts estaria dins d'una humida església del segle XVI, ensumant la cera de les espelmes i emportat per unes veus gairebé celestials.

L'estiu, una època de concerts...Qui es resistiria a la bellesa del cant coral?....Som-hi doncs, Yves, que no ha estat res. 

Quan anaven fent via cap al barri antic on es trobava l'església, el campanar de la qual era un dels cent que tenia aquella ciutat, la Claudette es va posar el barret de palla, un duet de guitarres es perdia en la densitat del vespre.