Ha acabat la jornada.

Ha acabat la jornada. Al vagó del metro hi puja poca gent. Amb cares cansades vagaregem una mica per l'entorn d'ulls inquiets, nerviosos d'haver estat tancats en una oficina més de vuit hores.

Les mans sostenen les pedres filosofals d'avui, les pantalles: mòbils, ipads, ebooks...L'evasió en la xarxa digital: el qui diu què, el m'han fet un like... Una evasió de la vida isolada.

Trec un llibre, o escric un poema, faig una minirevolució del paper. Però miro al meu voltant i tothom té els ulls davant d'una pantalla. Polzes hàbils que teclegen mil missatges, quantes ones que traslladen paraules!, quanta comunicació perduda o guanyada en un viatge soterrat de vint minuts.

Surto del metro i m'arriba l'olor de terra que ve de la muntanya i el silenci del barri, l'aroma de llenya d'alguna estufa. Les velles botigues del carrer van apagant els llums. El barri m'acull amic, i a baix queda la voràgine de la ciutat.