Per la muntanya de Tiana, la vall de Montalegre.

Ens enfilem per la vall de Montalegre de Tiana. Seguim la ruta 145, que és circular i molt ben senyalitzada, i comença a l'observatori. Trobem un paisatge molt poblat de pins i alzines. Des de dalt, una magnífica vista del mar.

Es veuen bolets, després de les pluges. Però, com quasi sempre, de segur que els jubilats de la zona han fet estralls durant la setmana.

Trobem la terra remoguda en els llocs més coberts d'arbres, els senglars fan de les seves durant la nit.

Quedem sorpresos davant d'uns arbustos que creixen en una bona part del camí, fan un fruit vermell ben vistós. Els amics ens han parlat després de l'arbocera, i d'algunes confitures delicioses que s'hi poden fer. 

Ens sorprèn un gegant de ferro.

Arribem al cementiri dels empestats. Un lloc que l'ajuntament va obrir el 1870 per enterrar els morts de la pesta groga. Allunyats de la població per por al contagi.

Ben a prop de la cartoixa de Montalegre. Ja la vèiem des de les alçades, un claustre net i endreçat, una geometria. De prop, el mateix, sembla una factoria, en aquest cas de l'esperit.

Després el camí es perd una mica, ja que unes herbes molt altes tapen l'indicador. És al costat de la carretera.

Fent baixada, passem per un camí molt ombrívol i ample. Abans hem anat a veure la font dels ocellets, un bon locus amoenus. Pel camí hi hem trobat un cavall blanc i un poni que menjaven herba. Tot plegat molt bucòlic. On deuen ser el cavaller i la seva dama?...També pot ser que el cavall pertanyi ls cartoixans.

La ruta arriba al seu final retornant-nos a la vila. Hem de remuntar un bon tros que havíem fet amb cotxe, fins trobar el punt de sortida, el poliesportiu.