Un principi per somiar.

La Marion s'avorreix en el creuer. S'ho temia, però va voler acompanyar el seu marit Yves en aquesta aventura transoceànica, que els duria, entre altres llocs, fins a les illes Tonga. Dalt d'un gran vaixell, el Moana, conviurien amb dues altres parelles amigues i fills i amics dels fills d'aquestes. En efecte, un cop embarcats podria ser engrescador, un repte o una tortura.

En el dia a dia del llarg viatge, surten les diferències entre els viatgers, i la Marion repassa la seva vida conjugal al costat de l'Yves. Hi ha moments del viatge, que la quotidianitat, les baralles, ficats en aquesta bombolla del benestar occidental que és el vaixell, se'ls emporta l'estat idoni per gaudir d'uns llocs de fantasia: Noumea, Benarés, Tahití...

Us estic parlant de la novel·la de Benoite Groult, La part des choses, editada per Grasset dins de la col·lecció Le Livre de poche, l'any 1972. Desconec si hi ha hagut reedicions, de segur que sí, ja que Benoite Groult és una novel·lista molt reconeguda a França, i a la Bretanya. 

Tornant al punt de vista de la Marion, ja que la novel·la està escrita a través d'un narrador intern en primera persona, en un moment cap al final del relat, ella menciona una frase del filòsof Gaston Bachelard que em sembla molt important per un dels continguts que dóna la novel·la: "Il existe un principe pour rêver : c'est celui de la modestie du refuge." 

La Marion se n'adona que no es pot somniar, ni arribar a l'estat del somni, en una closca luxosa com la que porten ells. El somni demana de partida l'anonimat, la simplesa, la modèstia. Demana la lleugeresa, no pas el pes d'un vaixell com el seu, i que a més és símbol d'una societat consumista. En canvi, des d'un petit refugi hom pot imaginar el món, l'univers, alliberat de totes les interferències de la civilització. Un és obert a tot i pot encalçar més fàcilment els somnis. Un encara no és res en el refugi modest, o simplement és un ésser humà, que no ha optat encara per la comoditat i els condicionants que aquesta comporta. Tips i ablanits pel benestar, l'esperit s'adorm, satisfet, sens dubtes.

L'obra és una bona reflexió sobre els canvis que volia la joventut dels seixanta enfront del sistema, i la dificultat o impossibilitat d'assolir-los. També és una interessant anàlisi de les relacions entre els homes i les dones, del respecte i l'estimació que necessiten ambdós sexes en una relació, respecte cap a les seves individualitats i caràcters. 

El viatge els durà a la desmitificació dels països que visitaran, instal·lats com a viatgers en uns seients privilegiats, des dels quals veuran la duresa de la vida en aquelles contrades, i sentiran en algun moment la desil·lusió per no poder arribar ni a la llibertat, ni al somni que els hauria agradat trobar al final de l'itinerari.