Paraules de Mark Twain.

Mark Twain, en un episodi de Les aventures de Tom Sawyer, explica una festa escolar en la qual els alumnes llegeixen els seus texts literaris. Vindria a ser  com un certamen literari de final de curs.

Unes noies llegeixen els seus treballs, que segueixen un estil que en cap moment se surt dels cànons establerts i són d'una cursileria espantosa. Calcats als de l'any anterior, i als de l'altre i als dels més enllà. Admesos i celebrats en aquella societat academicista, aplaudits per mestres i famílies. D'un avorriment terrible.

Uns galifardeus, mentrestant, per combatre els badalls, decideixen divertir-se una mica durant la cerimònia. Lliguen un gat, -pobres gats de Sant Petersburg !, el que han de viure!,- i el fan baixar per una trapa que es troba just a sobre de l'orador. El gat engrapa amb les urpes el perruquí d’aquest i els nanos aleshores el pugen cap amunt, deixant davant del públic la lluent calvície del qui parla.

Twain posa en evidència la falsedat  i el conservadorisme del seu país. Fa una crítica social que es veu en els seus textos, quan parla de les institucions. A Un ianqui a la cort del rei Artús, d'un manera magistral, engega contra la monarquia, pel fet que aquesta no ve de la voluntat del poble. En la mateixa obra escriu que ell prové de Connecticut,  i menciona literalment un fragment de la seva constitució que diu així:  "tot poder polític pertany d'una manera innata a la gent, i tot govern s'ha de basar en l'autoritat de la gent i és instituït per al seu benefici, i que en tot moment la gent té el dret innegable i inalienable d'alterar la seva forma de govern de la manera que li sembli més convenient".  

Que joves, fresques i necessàries sonen avui les paraules de Mark Twain!