Un rei sant.

La figura de l'emperador Carlemany ha estat molt celebrada a Catalunya en tots els temps. El curiós del cas és que, si bé les tropes carolíngies van posar fi al domini musulmà, el monarca franc no va trepitjar mai Catalunya. Tanmateix, han aparegut llegendes i l'imaginari del país l'ha situat en un lloc molt important. I en això pot haver motius espirituals, i no tant d'aquesta mena, i qui sap si d'altres de comercials. 

Pot haver estat per la necessitat d'associar-se com a poble a una idea de poder en èpoques adverses; pot ser que alguns reis de la terra hi haguessin mantingut semblances, de caràcter o d'idees. El cas és que es percep una admiració col·lectiva. Aquesta pot tenir el seu origen en l'afecció que tenia Carlemany per la cultura. Es coneix per les vides que han romàs escrites, com la d' Eginhard, l'afició que tenia a escriure, fins al punt que guardava a sota el seu coixí alguns pergamins per si a mitja nit se li acudien idees. També es coneix el seu interès per les llengües i la ciència. No és estrany, doncs, que una figura de poder, associada a una gran sensibilitat, atragués l'admiració d'un poble avesat als abusos d'una noblesa amb poques llums intel·lectuals. 

Fa molta gràcia com Mark Twain, a la seva obra Un ianqui a la cort del rei Artús, qualifica la intel·ligència dels nobles medievals pròpia de mol·luscs, i critica el seu manteniment en el poder per una qüestió hereditària, no pas per mèrits intel·lectuals. La visió de Mark Twain ja era revolucionària en el seu temps, ja que considerava que els lideratges havien de ser atorgats a la capacitat intel·lectual, la qual cosa no es donava a l'edat medieval , però tampoc al segle XIX, ni tampoc a la història contemporània, on està vist que no sempre el que ha votat el poble ha estat el més encertat. 

Potser perquè la gent va veure en Carlemany una rara avis, sempre ha anomenat Sant Carlemany a una figura de Pere el Cerimoniós que l'escultor Jaume Cascalls va esculpir al segle XIV. Aquesta tradició ve d'un bisbe de Girona, anomenat Arnau de Mont-Rodon, que començà el culte a Carlemany a la capella dels Sants Màrtirs de la catedral de Girona l'any 1345, on es troba l'escultura de Pere el Cerimoniós, o de Sant Carlemany. 

Arnau de Mont-Rodon va instaurar aquell culte a un emperador veí com si fos un sant canonitzat. No deixa de sorprendre'ns, i ens fa pensar en com deuria influir al poble, amb el pas dels temps, la llegenda del monarca franc i el seu romanç, ja que aquesta veneració s'inicia sis segles després de la reconquesta. Es coneixen els llargs pelegrinatges que es feien per fer un petó als peus d'un sant, els beneficis que se'n podrien derivar. Potser en una època com la de l'any 1345, calia fer anar l'enginy per sortir d'una crisi i en Carlemany, ja més en la llegenda, en l'èpica, que no pas en la realitat històrica, era un camp del qual treure'n profit. Qui va de pelegrinatge, necessitarà queviures, hostatges...

El pelegrinatge pot fer renéixer una ciutat, un monestir. Pot ser, doncs, que Arnau de Mont-Rodon trobés en Carlemany una sortida interessant per donar relleu a la ciutat de Girona. El cert és que aquella escultura de l'artista Cascalls, però, és la de Pere el Cerimoniós, un rei català que, al cap i a la fi, representa l'època daurada de la Corona catalano-aragonesa i que amb Carlemany tingué en comú l'afició per la lletra.