La pluja a sota dels arbres.

Escoltàvem la pluja a sota dels arbres, mentre fèiem camí i ens mullàvem, i de lluny ens arribava el so del tro, profund, llegendari, després que s'il·luminés un instant la boscúria.

Els cossos al límit del cansament i molls, revitalitzats per l'experiència a dins del bosc. L'aigua que ens mullava era la mateixa que la dels arbres i de la terra, i cada cop érem més part de la natura.