Auctoritas.

Sovint, en estudiar els textos antics, i medievals, ens sorprèn la falta de noms d’autor. No signaven els autors les seves obres en aquesta època? Era un costum? Tanmateix, alguns sí que signaven. De fet es coneixen uns tres-cents cinquanta trobadors. Que no és dir poc! De tota manera, l’anonimat és una característica bastant extensiva entre els artistes medievals, i ho veurem sobretot en els mestres escultors.

En aquests temps, l'autor es considera un hereu, un continuador d'uns coneixements, d'unes tècniques, d'una ciència. Vull dir amb això que l'important és la continuatio; l'artista es sent hereu d'uns coneixements que li ha transmès un mestre. Per això en moltes ocasions es menciona aquest mestre primer, l'artífex, com a autor, al qual es suma el continuador de l'ensenyança. Aquesta menció a un mestre antecessor se'n diu l'auctoritas. L'autoritat.

Aquesta voluntat de ser un seguidor, de formar part d'una escola ens diu molt del caràcter de l'artista medieval. Sigui per la humilitat que comporta una societat teocèntrica, en la qual Déu és el creador únic, o per la importància donada a les escoles o corrents de coneixement per damunt de les individualitats , el cas és que observem molt aquesta actitud de l'anonimat en les obres d'artistes com la del mestre de Cabestany, de qui s'apleguen diferents teories sobre la seva identitat.

S'han aventurat algunes idees sobre la seva persona. Un frare benedictí?... Un heretge?... Pel fet que vivia en una època i una terra on va estendre's el catarisme...Podríem trobar en les seves escultures algunes figures sospitoses de pertànyer a aquest moviment?...

A partir de l'estudi, pels volts de l'any 1930, del timpà de l'església de Notre-Dame des Anges, de la localitat francesa de Cabestany, en què trobem el tema de l'Anunciació, els estudiosos recullen unes característiques molt originals d'aquest relleu escultòric, que s'aniran trobant en altres obres, en localitats ben allunyades, agafant una extensió geogràfica que aniria des de Navarra fins a la Toscana.

Quines són aquestes característiques? Mencionem algunes referents als seus personatges inquietants de caps triangulars, d'orelles allargades, i ulls amb forma d'ametlla, i unes pupil·les ben marcades amb el cop del trepant. Sorprenen d'aquests els seus peus i  mans, desproporcionats. Els nombrosos plecs de les seves robes, que donen una sensació de moviment i la profusió de detalls que els envolten. Sempre en el marbre blanc.

Com deia, podríem fer un camí del seu art, un viatge en l'espai i el temps, que ens duria pels volts de l'any 1150, quan els artistes de l'escola del mestre de Cabestany van desenrotllar les seves obres, els seus encàrrecs. Però l'artista s'amaga darrera del seu treball. Han quedat les obres, inconfusibles, amb un segell personal...però, qui era el mestre de Cabestany? I qui eren els escultors que van formar part de la seva escola?

Un fenomen que ens sobta avui dia, en què els egos dels artistes esclaten, trobem en canvi un col·lectiu que fa el mateix concepte d'art, seguint les directrius d'un mestre. Però el mestre tampoc no signa. Es sent hereu d'una tècnica apresa d'un mestre en la continuatio de la vida. Només això.