Port al capvespre.

Un passeig pel port al capvespre. M'agrada gaudir del silenci o dels sons que arriben fins aquí: uns porticons que es tanquen, una moto que arriba a casa, el compàs de les onades. Ressons en el buit.

És quan faig repàs del dia. Ja hem acabat la jornada i podem veure la repetició de les millors jugades. Em calma notar que ara ja no podem fer res, ni variar res. En tot cas, les millores a fer, si és que les volem fer, la crítica constructiva.

Crec que en l'època atabaladora que vivim, hauríem de deixar-nos anar conscientment en aquestes hores del capvespre, quan tornem a casa. Ja no som actors, sinó espectadors.

A la tornada del passeig, ja gairebé s'ha fet fosc. El port va encenent els seus llums, que es reflecteixen a l'aigua. I es veuen de lluny les finestres il·luminades, les vides que es donen allí dins. I sento el motor de l'última barca del pescador que surt a trobar la vida en la nit.