Si una nit d'hivern un viatger piqués a la porta...

Si una nit d'hivern un viatger truqués a la porta, l'obriríem? Podria ser algú amb dificultats, però, malauradament, és possible que no obríssim, mai no saps amb què et pots trobar.

En canvi, els dos ancians d'aquesta història van decidir obrir la porta. Darrere hi havia un home amb gavardina molla i cartera. L'aspecte era de venedor. Havia tingut una punxada a la roda i com que plovia a bots i barrals va pensar d'esperar que parés per canviar-la.

Els avis li van oferir un te calent. 

-I què l'ha portat a perdre's per aquests vorals?-li va preguntar en Bertran mentre es ficava una galeta de melmelada a la boca.
-La feina. Fa dies que volto per la regió. Sóc agent d'assegurances. He vist el seu fanal i m'ha semblat que podria provar sort. Saben que ningú del poble m'ha obert la porta?...
-No els hi tingui en compte! Hi ha hagut molts robatoris darrerament- feu la Gertrudis apropant-se la tassa als llavis.
-Esclar! Però vostès no han tingut por. Ben mirat són valents. Podria ser un pirat. Per cert, aquestes galetes són molt bones.
-Són de Camprodon, en vol més? Li oferí la capsa la Gertrudis.
El foraster acceptà, s'hi estava bé amb la tassa calenta a les mans, parlant i sentint la pluja al defora. Tenia una sensació com si el temps s'hagués aturat.
-Disculpi que faci una mica de fred- digué de sobte la Gertrudis-, se'ns va espatllar la calefacció fa un temps i no la podem arreglar, és dur per nosaltres passar l'hivern. Sort tenim del foc que encenem i que ens va durant. Ens hi arraulim i passem el dia.
-Sí, ja els entenc, aquest govern no està fent res per a la gent gran, em pregunto què fan amb els nostres diners...
-Vol que li digui què fan, ens els fumen!...- féu en Bertran animat  amb el caire de la conversa.

Un cop va amainar, l'home els agraí l'atenció i sortí a canviar la roda. En Bertran li digué si necessitava eines. A fora es respirava molt bé, les plantes regalimaven aigua i el terra s'havia estovat. La Gertrudis  va observar com els dos homes s'apropaven a la tanca blanca del jardí. En Bertran li obrí la reixa i s'acomiadava d'aquell estrany que havia deixat un Ford mustang arrambat  a la sortida del poble. En Bertran ja tindria tema per uns dies, ja que els cotxes eren la seva passió.

El venedor va tenir la roda canviada en un moment. Al cap d'uns minuts sentien el rugir apagat del motor apropant-se per la carretera del davant de casa i el dos tocs de clàxon en senyal d'agraïment i dient-los adéu. Els dos avis van veure des de la finestra de la cuina el cotxe llegendari allunyant-se per la carretera.

Després d'unes setmanes del succés, els avis van rebre un xec del viatger amb una xifra que els va ajudar a arreglar la calefacció.  Aquella tarda no van dubtar a obrir la porta, i van passar un hivern ben calents a casa.