Punt de trobada.

Al rierol a les 17.00 hores. S'ho va apuntar al calendari. Va revisar aquell ítem uns quants dies. En estones perdudes. Era un record que les coses li començaven a anar bé. Potser es podria treure la corbata, encara que l'americana de tweed li escauria molt. Agafaria la bicicleta. Des de la feina eren deu minuts arribar al punt de trobada, aquell afluent del gran riu que voltava la ciutat.

L'Eugeni va apropar-se a la vora del rierol. Havien quedat just en aquell indret, a les afores de la ciutat. Tot era cobert de fulles ocres, grogues, vermelles, marrons...Es va asseure en un banc. Un cop més havia arribat el primer. No podia evitar la seva puntualitat que es convertia en anticipació. Va aprofitar per mirar el mòbil i respondre alguns missatges. Després va mirar un estol d'estornells que deuria anar a jóc. Més enllà, passat el gran pont, un cel que es posava vermell darrere dels gratacels que ja encenien llums...
Es va girar un vent humit que va moure suaument les branques dels arbres i van caure més fulles grogues a la catifa virolada que trepitjava. S'apujà el coll de l'abric. Li proposaria d'anar a fer un cafè al Capri, la cafeteria italiana que acabaven d'obrir al primer carrer, un cop creuat el riu. 

Van anar passant els minuts.Va picar de peus per fer-se passar el fred. Un pescador recollia els estris. Va mirar el rellotge. Calia prendre la decisió que no li agradava. Va deixar el ram de flors blanques damunt d'una pedra i abandonà aquell indret amb recança, mirant enrere quan ja era lluny.

Mitja hora més tard, una fotògrafa va sortir a passejar per aquella vora del rierol i es fixà en el ram de flors.  Trobà que era interessant per a una foto i disparà. Un ram oblidat?...quantes històries  suggereixen les imatges!...