La fotògrafa.

Una dona que porta un abric marró clar seu en un banc del parc. Beu d'un got de plàstic de la cafeteria del davant. L'agafa amb les dues mans i se l'apropa a la boca i al nas, absorbint la calor. Hi passa una estona. Fa una bona glopada i es llepa els llavis. Deixa el got al seu costat i agafa la motxilla blava que té als peus. Obre la cremallera i en treu una càmera fotogràfica. De sobte es gira molt de vent i treu de la motxilla un gorro de llana lila. Se'l posa amb cura. Té el cabell molt llarg, de color marró fosc. Agafa la càmera i s'aixeca.

Es carrega la motxilla a l'espatlla. Camina mirant el terra encatifat de fulles seques i s'atura davant d'un bassal on s'hi reflecteixen les branques nues i primes d'un arbre. Enfoca atentament cap al bassal i dispara. En fa unes quantes des de diferents angles. Mira cada cop com ha quedat. Somriu i sembla molt contenta. Torna cap al banc on ha deixat el seu got de cafè. S'hi asseu i mira enlaire. Porta l'objectiu cap amunt i dispara. Una, dues, tres vegades. Ha fotografiat l'arbre del banc. Branques d'un roure i un cel net després de la pluja de la nit. Sent fred i es corda bé l'abric. S'aixeca. Es guarda la càmera. Se'n va pel caminoi que mena a les cases del voltant i deixa darrere seu les petjades sobre la terra molla. Amb el vent algunes fulles baixaran a posar-s'hi.