Fantastic Art

Inferno, Jacob Isaacsz Swanenburgh

Un matí núvol a Gdansk, humit, fred per ser a l'agost. Vam creuar el riu Motlawa, en direcció al Muzeum Narodowe, el Museu Nacional d'Art, al sud-oest de la ciutat. El Museu Narodowe està darrere de l'Església de la Santa Trinitat, de fet, forma part del mateix edifici, una senzilla construcció de rajol vermell. 

Hi arribem vorejant l' església i al nostre costat ja veiem el pati del davant del museu, resguardat amb una reixa i una porta. És un museu auster, no s'hi veuen gaires cartells que anunciïn exposicions, ni es preveu el típic marxandatge dels museus de les capitals. Aquest podria ser que el trobéssim al modern edifici del Museu de la Segona Guerra Mundial, però d'aquest ja us en parlaré en un altre post.

El Museu Narodowe de Gdansk va ser un dels primers de Polònia a fer un gran esforç per recuperar les seves obres després del desastre de la segona guerra mundial. 

El  Narodowe és un vell edifici d'il·luminació càlida. El silenci en cada una de les sales i plantes. Un descans per qui fuig del turisme. Un lloc on el temps s'ha aturat. La mostra d'escultures medievals i d'objectes d'artesania és remarcable, així com la seva col·lecció de mobles del segle XVIII, de l'elegant gust de la burgesia ciutadana. Vaig asseure'm a contemplar el retaule de Memling, una impressionant obra dedicada al judici final que sens dubtes mereixeria que li dediqués un post. De fet, el retaule és el tresor d'aquest museu.

Quan vaig arribar a la galeria dels flamencs i alemanys, vaig trobar-me amb un impactant quadre que de seguida vaig reconèixer d'un llibre que de petit m'encantava de mirar i remirar. Era un llibre sobre l'art fantàstic, editat per David Larkin. I ara hi penso... quina sort vaig tenir que els meus pares em deixessin mirar aquells llibres d'art!  Com m'agradaven els misteriosos quadres de Paul Delvaux, que també apareixien en aquell llibre, els seus carrers de nit en què la llum dels fanals descobrien la figura d'una dona pàl·lida i somnàmbula...

El quadre que tenia davant era de Jacob Isaacsz van Swanenburgh (1571-1638), un mestre de Rembrandt, titulat Inferno-Fantasy (Sybil and Aeneas in the Underworld). Representa un paisatge devastat i emboirat, amb runes, on un terrible cap de gegant amb la boca ben oberta engoleix la gent que va arribant. Quantes vegades no em distreia amb aquesta escena, i mirava aquelles figures entrant a dins de la boca d'aquell monstre! Tindrien escapatòria per algun racó? A on anirien a parar? Què es trobarien endinsats a la gola del monstre? I aquelles naus que baixaven del cel carregades de condemnats? Tots acabarien de la mateixa manera? Em vaig estar una bona estona allí, a la sala dels flamencs, que feia una olor de fusta vella i el parquet cruixia sota els peus, davant d'aquell quadre, meravellat que el viatge m'hi hagués portat.