La finestra
Arribem de la caminada per les muntanyes i ens agrada retrobar-nos amb la cambra de sempre, ben polida i amb olor de poble, aquella olor de sabó i de fusta, de dies tancada, i aleshores obrim la finestra i la nostra vista segueix el contorn de les crestes, tornem a situar Sant Miquel dels Barretons i més amunt, el Matagalls. Saludem el til.ler que puja fins a nosaltres, verda dolcesa al juny, quan esclata la flor, i ja estirats al llit i descansant dels camins, ens embadalim mirant el rectangle, el paisatge delimitat, i des d'allí, des d'aquesta pau, refem els camins que hem recorregut avui i els bells paisatges que hem vist.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada