Alegria de futbolers al Hyde Park.

Amb una tassa de te a les mans, recordo l'herba acabada de pintar del Hyde Park. Em revé l'olor dels frankfurts dels quiosquets, i l'alegria de les veus dels nois i noies que jugaven a cricket al camp del darrera. Un camp improvisat prou ampli perquè la pilota granat de fusta s'alcés amunt al cel i arribés fora de l'alcanç dels jugadors. 

També, en un altre zona del parc, es celebrava un partit de futbol. L'alegria del joc s'acompanyava amb la música rap que sortia d'uns grans altaveus. El somriure dels jugadors per la diversió del joc. L'esport com a divertimento. Quina idea més allunyada dels camps professionals, on sovint veus cares de patiment en els jugadors. Allí, en aquell moment, hi jugava un noi gras hindú que driblava com un crack. Hi jugaven també dos nois etíops que corrien com llebres. Diferents edats i orígens reunits pel joc. Alegria, companyonia i convivència. Això és el Hyde Park.