Finestres a jardins somiats.

Inundats de la llum d'abril, vam entrar al Museu del Modernisme de Barcelona, carrer Balmes amb Consell de Cent, per veure l'exposició de Santiago Rusiñol titulada Jardins d'Espanya. L'exposició va ser un encant. Venint del soroll dels carrers envaïts per la turistada, entrar en aquell espai recollit i traslladar-se a l'època del 1900 ens va apaivagar l'enuig. La tranquil·litat dels jardins es va fer notòria.

Santiago Rusiñol va pintar jardins de diferents llocs de la geografia catalana i espanyola. Per exemple, trobem jardins d'Aranjuez, de Granada, de València, de Xàtiva...del claustre de Sant Benet de Bages...Rusiñol va escriure uns texts dedicats al misteri dels jardins abandonats, que esdevenen lliures i salvatges. Una mostra del decadentisme modernista i de romanticisme, com el quadre del cementiri de Sóller.

M'agraden molt els jardins, sobretot aquells que em trobo darrere un reixa escrostonada i semblen abandonats. Veus com creixen les males herbes amb força i les flors silvestres. La natura s'imposa, lliure de la racionalitat dominadora i escoltes només el brunzir de les abelles al sol voltant les flors.

Aquests quadres esdevenen finestres obertes a aquests espais naturals.