Abandonat.

Us porto un poema de Robert Frost. Es titula Bereft, abandonat. Enfronta la vida de la natura, canviant i a voltes violenta, amb la de la persona que hi viu, però a sota d'un redòs. 

De cop i volta es produeix un canvi del temps, el vent bufa amb força i això succeeix quan, qui parla en el poema, obre la porta de casa. Es queda mirant al lluny i veu com les ones del mar s'agiten, i observa com les fulles dels arbres que volten pel terra fetes un remolí s'apropen fins on ell és, desafiadores. L'estiu queda lluny. I amb la mà a la porta sent com la forta natura envaeix la seva intimitat. Irromp en el seu àmbit protegit. Ell diu que la naturalesa ja ha descobert que és un home sol. Queda visible la seva fragilitat, no només sol a la casa, si no a la vida. I diu que ja no li queda res, excepte Déu. 

Bereft

Where had I  heard this wind before

Change like this to a deeper roar?

What would it take my standing there for,

Holding open a restive door,

Looking downhill to a frothy shore?

Summer was past and day was past.

Somber clouds in the West were massed.

Out in the porch’s sagging floor

Leaves got up in a coil and hissed,

Blindly struck at my knee and missed.

Something sinister in the tone

Told me my secret must be known:

Word I was in the house alone

Somehow must have gotten abroad,

Word I was in my life alone,

Word I had no one left but God.

Robert Frost,  from West Running Brook, 1928