La qüestió de François i Tuca.

A vegades faig una descoberta que m'omple per una colla de dies i, normalment, té a veure amb la literatura, la música, l'art o el cinema. La darrera té a veure amb la música, i me la va propiciar el formidable fons de la Biblioteca Mercè Rodoreda del Guinardó, un dels meus refugis urbans. 

Remenant els cedés, vaig ensopegar amb un de la François Hardy. La caràtula tenia molt bona pinta, una fotografia en blanc i negre de la cantant, el seu nom en lletres blanques i el títol, La Question. Un àlbum del 1971. Sense pensar-m'ho dues vegades, vaig anar cap al taulell, feliç de pensar que gaudiria de nou, durant uns quants dies, de la dolça veu de l'esprimatxada Hardy.

Després d'escalfar la casa, i tot assaborint una aromàtica i fumejant tassa d'infusió de gingebre, la música del cedé va començar a embolcallar-me, en un bressoleig que em portava a veure passeigs de camins hivernals, amb llum de tarda, o pluja darrera d'una finestra, carrers solitaris de la ciutat ...espais d'històries d'amors perduts o somniats, tan propis de la veu de la Hardy, acompanyats per un so de guitarra. Aquest so no era un altre que el de la cantant Tuca, una veu del Brasil que va tenir molt de ressò pels volts dels seixanta. La combinatòria fa d'aquest disc una troballa.

La Françoise Hardy va viatjar al Brasil l'any 1968  per participar al tercer Festival de la cançó popular de Rio de Janeiro. Durant aquest, va tenir una hostessa, la Lena, de la qual es va fer amiga. Al cap d'un any, va tornar a viatjar al Brasil, aquest cop per participar en el jurat del mateix festival, i va retrobar-se amb Lena.

Al cap d'uns mesos, al Brasil s'agreujà la situació política amb la dictadura existent en aquell moment, i la Lena va decidir exiliar-se a París. Allí va treballar en una perfumeria. Després, la François Hardy la va fer la seva secretària i assistent. Un dia la Lena va convidar la François a un restaurant. Durant la vetllada hi cantava una noia amb una veu encantadora, una cantant amiga de la Lena. La Françoise es sentí commoguda, connectava amb aquell estil i les dues van tornar vàries vegades per escoltar-la. Cada cop més, la François veia la possibilitat de fer un disc amb la Tuca, així es deia la cantant, i sorgí la proposta i més tard aquest disc. 

La Françoise explica que van ser moltes tardes preparant les cançons a casa seva, amb la Tuca tocant la guitarra. Van comptar amb l'acompanyament del contrabaix Guy Pedersen, que embellí les cançons, com en la que arrenca l'àlbum titulada Viens.

La vida està plena de bones coincidències. La François Hardy va viatjar al Brasil i feu una amistat que li va aportar després una coneixença artística molt valuosa. Un disc fet del viatge i les amistats.