Testimonis del pas del temps.

Fa uns dies vam anar a veure dues esglésies romàniques que es troben a Osona, una és la de Sant Jaume de Viladrover  i l'altra, l'església de Santa Maria de Seva. Ambdues esglésies són molt interessants pels seus campanars romànics, de planta quadrada. El campanar de l'església de Sant Jaume  fa tres pisos remarcats per finestres i frisos de dents de serra. El de Seva presenta sis nivells d'obertures. Les dues esglésies daten del segle XI i pertanyen a la mateixa escola.

Una reflexió que fèiem, quan deixàvem enrere les esglésies, és que a l'època medieval l'autoria d'aquests temples quedava oculta dins del col·lectiu d'un corrent estilístic, d'una escola que potser duia el nom d'un mestre que suposem que fou l'impulsor de l'estil. No era com ara, que es coneix el nom de l'arquitecte que ha emprès el projecte i del seu equip.

L'època medieval és teocèntrica, cosa que porta els homes a l'anonimat. Déu és el creador i l'home només la seva mà. És increïble com es van aixecar aquests temples, pedra a pedra, sota la direcció d'un mestre d'obres que deuria conèixer molt bé el seu ofici. Per aquells temps es coneixia l'obra d'Euclides, els Elements, un vast compendi de teoremes sobre la geometria i l'aritmètica. Avui aquestes belles estructures del romànic romanen al seu lloc, formant part d'un paisatge, testimonis del pas dels temps i dels éssers humans.