La serpent del mar.

Una serpent sortia del mar i empenyia el sol cap al cel. Un cop allí, el sol viatjava en un carro daurat que un cavall arrossegava fent tota la volta cap a l'oest, on la serp l'esperava, i el tornava a guiar cap a les profunditats marines. Així és com els antics víkings explicaven el cicle de la vida, el pas dels dies. Potser per això van donar-li a la fusta dels seus vaixells la forma serpentina.

A Roskilde, a mitja hora de tren de Copenhagen en direcció sud, vam veure les conegudes serps dels víkings, temudes arreu del mar.

Al Vikingeskibs Museet hi ha les reconstruccions de cinc naus, trobades al 1962 en les excavacions fetes al Fiord de Roskilde.

La saga d'Olaf Tryggvason descriu la construcció de la llarga serpent l'any 1000. Un vaixell que havia de tenir trenta-quatre bancs de remers i havia de ser el vaixell més gran construït a Noruega. 

Al museu dels vaixells víkings de Roskilde, es van dissenyar unes carcasses de ferro, els esquelets de les naus, i s'hi van anar col·locant en el seu interior les peces de fusta autèntiques que es van trobar. La fusta de roure es conservava molt bé, ja que el fang d'aquestes terres té unes propietats preservadores.

Hi vam trobar el que possiblement va ser un gran drakar, la serp guerrera. Deuria fer uns vint metres de llarg per tres d'amplada. Hi podrien remar uns trenta homes i en dos dies es plantaven a la Gran Bretanya des 
d'Escandinàvia.

També hi ha dues naus més petites, de càrrega, anomenades knarr, i que tenien un ús comercial o de pesca. Aquestes podien fer uns quinze metres de llarg.

És fascinant descobrir les extensions que van arribar a recórrer aquests vaixells. Per mar i per vies fluvials no van trobar aturador. La voluntat de descoberta, de conquesta i de comerç van moure aquests homes del nord a arribar fins a Bagdad i Istanbul. S'han trobat monedes d'aquestes terres, el Dirham, en descobertes arqueològiques fetes al nord d'Europa.

L'any 1964, a l'església de Santa Sofia d'Istanbul, en una balustrada es va descobrir un grafit gravat al marbre que diu Halfdan va gravar aquestes lletres.

I van ser ells qui posaren els peus per primer cop en el que seria Amèrica. Sens dubte que deixaren un llegat de camins oberts als futurs viatgers.