Montsoriu, un dels bells e nobles del món.

Un dia per deixar la ciutat i escampar la boira. Després d'un vespre de llamps i trons, semblava que la tardor volia imposar-se, però el dia s'ha aixecat perfecte per a l'excursió, fresc i solejat. Cal dir que, de camí a Viladrau, ha plogut i la temperatura ha baixat molt i força. Des de la finestra, veiem el sol i la pluja.

El Castell de Montsoriu senyoreja els pics de les muntanyes. Des del seu terrat vèiem el Turó de l'home i Les Agudes. Vèiem al lluny Sant Hilari Sacalm, Arbúcies i Breda. I molt al lluny, la serralada de Collserola.

El feu ha tingut diferents èpoques de construcció. La primera referència a la seva existència és de l'any 1017. En els seus inicis l'espai consistia en una torre d'homenatge -de 16 m d'altura-, una capella, una cisterna i una torre circular.

A finals del segle XII i mitjan segle XIII, el conjunt  s'amplià amb un segon recinte murallat i la torre de les Bruixes, ara separada del castell i tapada per un bell bosquet d'alzines on ens hem cruspit els entrepans.

Bernat Desclot va dir del castell que era "un dels bells e nobles del món".

A mitjan segle XIV, hi van fer unes importants reformes que convertiren Montsoriu en una plaça inexpugnable. En fou l'artífex Bernat II, vescomte de Cabrera i de Bas, almirall del rei Pere III el Cerimoniós.

Montsoriu tindrà tres recintes concèntrics que es podran defensar de manera independent. L'espai central és un pati d'armes amb cisterna que té al seu voltant les cambres residencials. La cisterna és molt gran, hi queia l'aigua de les canals de les cambres que voltaven el pati, i podia emmagatzemar fins a 250000 litres.

Fins a la segona meitat del segle XV, la fortificació tingué una funció militar i residencial. A partir d'aquell moment, els Cabrera van voler traslladar-se a un palau a Blanes, ja que els preocupaven els seus negocis al comtat de Mòdica, a l'illa de Sicília. A partir d'aquí, amb la seva venta a la família dels Aitona, va començar un procés de deteriorament de 400 anys, fins a la seva recuperació iniciada a finals del segle XX.