El Tivoli de Copenhagen

El Tivoli és un parc d'atraccions que es troba al centre de Copenhagen. És el més antic d'Europa. Hi hem anat al capvespre, quan els llums de colors començaven a guarnir els seus camins. Ha estat com fer un viatge en el temps. Ens hem passejat mirant les atraccions. En aquest parc també fan concerts de jazz.

Als marges dels camins i en places trobem els colors de les flors: roses, dàlies i altres... Alimenten d'olors suaus l'aire fresc del capvespre. Ha plogut i el terra dels carrers, amb les primeres llums que s'encenen, agafa una lluïssor. Ens arriben les olors de la festa, l'olor dolça dels gofres, de les crispetes, aquella olor que surt del kebab, inconfusible, barrejades també amb la humitat de la nit i l'olor d'herba i terra molla. Escoltem els crits de la quitxalla davant les atraccions. Rumiem en quina podríem pujar, una que no fos agosarada en excés, però tampoc de nens. Potser el Nautilus, el pop que fa girar els submarins...Veiem com aquests van veloços pujant i baixant. 

Després de l'experiència, en sortim una mica marejats, la veritat. Des de baix la velocitat no semblava pas tant.

Ens apropem al barri xinès. La bellesa dels llums dels locals ens embadaleix, amb els tombs de les muntanyes russes que passen pel damunt il·luminats. 

Seguim endavant i arribem a una petita casa molt il·luminada. És una botiga de llepolies. A les finestres han posat unes espelmes que atreuen el badoc i li fan adonar de la calidesa del seu interior.

Comencem a notar una certa gana, després d'un dia de viatge llarg, i ens decidim per un kebab que hi ha a la sortida. Un pita kebab esdevé en aquell moment una menja exquisida, asseguts en un banc i aixoplugats de la pluja que es comença a animar. Els visitants corren a buscar refugi, alguns ja desfilen. Es fa tard i fa fresca. Satisfets de l'àpat, anem a la recerca d'una beguda calenta. Ben a prop trobem una parada de tes i galetes, i ens prenem uns tes de gingebre, dolços i picants a la vegada, i mengem una deliciosa galeta també de gingebre. Descobrirem que aquesta planta és molt utilitzada en la seva gastronomia.

Sortim del Tivoli encantats, talment d'un conte de fades del Hans Christian Andersen, de qui potser van trobar la inspiració per idear-lo; sentim que estem en una ciutat amb molt d'encant i d'encanteri, amb una mitologia molt rica. Ja començàvem a sentir la veu melodiosa de la sireneta...