Un paradís a l'Eixample.

Passegem per la dreta de l'Eixample de Barcelona, fa un matí clar i fresc, la qual cosa és d'agrair després de la canícula que ha fet als dies darrers. Aquesta zona és més tranquil·la que l'esquerra, com si passat el formiguer del Passeig de Gràcia arribéssim a una altra territori, amb un caràcter propi. La dreta de l'Eixample és serena, assenyada, ordenada...Hi ha qui diu senyorívola. Si t'hi passeges un dissabte a la tarda de tardor o d'hivern encara és més notòria la diferència amb l'altra eixample. Hom diria el seny i la rauxa.

Avui no hi volta gaire gent tampoc, els guiris es queden al Passeig de Gràcia. Agost: els barcelonins, la majoria han guillat a la costa, o a la caseta de camp. Barcelona és dels guiris o dels pocs que encara hi voltem. Les nostres passes s'han encaminat per atzar cap a l'Església de la Concepció i de l'Assumpció. Hem vist les portes obertes del claustre, la verdor al fons, i ha estat com veure les portes del paradís. Hi hem entrat.

Els claustres de les esglésies són llocs de pau i d'aliment per a l'esperit. Espais per a la reflexió. L'església és del segle XIV i el claustre està entre el XV i el XVI. Aquesta església era de l'antic monestir de Santa Maria de Jonqueres i aquest fou traslladat pedra per pedra en aquest nou emplaçament des del carrer Jonqueres. Una meravella.

Al claustre hi ha tres urnes sepulcrals de priores de l'antic monestir. El campanar, que li dóna un aire de distinció a la dreta de l'Eixample, és romanicogòtic ( segles XI-XVI), provinent de la Parròquia de Sant Miquel, també del centre de la ciutat medieval.

Tota una descoberta en el bell mig del centre de la ciutat. Darrere nostre han entrat uns guiris, de segur que hi trobaran la calma necessària per a les seves caminades.