La nau d'Arkan.

Al carrer Montcada de Barcelona, en un palau, hi vivia la família De Navilis, constructors de naus des de feia moltes generacions i d'ascendència genovesa. El pare era un enginyós creador del mitjà de transport més important per al gran comerç entre nacions. Ara treballava en el seu despatx en un vaixell que estaven construint a les drassanes i que havia de guanyar velocitat fent-li una proa afuada. Un pensament distint a l'alçada precisa del pal major li feia deixar la ploma amb què traçava el dibuix sobre el pergamí.  D'ençà que van tornar del viatge a Nàpols, la seva filla no s'havia acabat de trobar bé. Portava molts dies amb una febre que no arremetia.

La Balbina, la seva dona, va pujar al despatx per parlar amb ell. La seva cara blanca i rodona de lluna mostrava una gran preocupació. Li digué aquestes paraules:

-Cosimo, he estat rumiant molt i em penso que a casa nostra no trobarem cap remei efectiu per fer baixar les febres a la Julietta. Ha vingut el Salomó a visitar-la, el millor metge de la ciutat, i no hem fet res de bo. Ell mateix m’ha insinuat la necessitat urgent d'anar a cercar un ajut a casa d'un amic seu, que sí que pot tenir el coneixement de la malaltia.

En Cosimo se la quedà mirant molt contrariat i li respongué:

-A on?...

-Doncs es tracta del metge Arkan de Constantinoble. Gent d'arreu viatja a aquelles llunyanes terres a cercar remeis, diuen que es tracta d'un metge molt reconegut.

En Cosimo de Navilis arrufà el front.  Els ulls guspirejaven rere la finestra fosca del carrer. Un viatge molt llarg que potser no serviria de res, però el cas és que foren consultats els millors metges de la contrada. Ben mirat no es podia perdre res.

-Anirem a Constantinoble. Partiré demà passat, quan ja hauré arreglat els afers amb els fusters de les Drassanes. Diré al Bernardino que em prepari el cavall i ens espera un llarg camí. Vós resteu a casa amb la Julietta i intenteu fer-li passar el temps de la  millor manera possible.-Així foren les paraules del Cosimo, presa la decisió amb tot determini.

-El vostre camí serà en la nostra oració.-Digué dona Balbina, amb la mirada serena, veient que feien el que calia.

Dona Balbina va sortir ben d'hora al dia següent i s'encaminà a l'església de Santa Maria del Mar per demanar-li al capellà Eduard que en les properes misses dediqués una oració a l'expedició del seu marit. El capellà la beneí  i es quedà a la porta mirant com se'n tornava a casa seva aquella dona tan forta i abnegada.

Al primer cant del gall del dia tercer de març partiren de Barcelona un grup de deu homes, encapçalat per Cosimo de Navilis en direcció a Tarragona. D'allí sortiria un vaixell en direcció a Sicília i arribats a l'illa, posarien proa cap a Constantinoble.

Passaren els dies i arribà un missatger amb l'avís que la tripulació de Cosimo havia arribat sana i estàlvia a la ciutat del metge  Arkan. Dona Balbina donà gràcies a Déu pel bon camí. Mentrestant, la filla Julietta seguia amb febres i cada dia estava més esprimatxada.

Una tarda, quan el sol ja tocava les pedres del balcó de Julietta, un crit d'alegria trencà el silenci de la casa. Arkan pujava les escales que conduïen a la malalta.

El metge fou molt meticulós en el seu procedir. En Cosimo de Navilis seguia amb la mirada tots els moviments i les maniobres del metge sobre el cos esporuguit de la seva filla. Li palpà el ventre, li auscultà el cor i li mirà bé els ulls i la boca. Acabà la seva exploració untant el ventre i el front de la malalta amb uns olis de sàndal. 

-I doncs ?...- demanà el pare.

Arkan es mirà el pare seriós i es dirigí al seu traductor. Aquest, després d'assentir unes quantes vegades, explicà les paraules d'Arkan.

- Sembla ser que la seva filla té una infecció que podria tenir el seu origen en alguna ingesta. El cas és que li administrarem una infusió que li farà baixar la febre. Veurem després com transcorre la malalta. El metge us demana si teniu un lloc on ell pugui preparar la infusió, si no us importa que la prepari aquí mateix.

- Com vós vulgueu. Useu la meva taula, que és a la cambra de  davant.-respongué el pare, que ja s'encaminava a obrir la porta.

Entraren els homes al despatx de Navilis. Arkan tragué del seu sarró uns flascons amb diferents substàncies i un morter. Hi abocà algunes herbes i tot un seguit de pólvores i començà a picar-les fins a fer una pols homogènia. En Salomó s'ho mirava amb molta atenció i hi reconegué algunes de les herbes, però moltes altres no.

Se li acosta De Navilis i li féu: - Sap veure què hi posa?

En Salomó respongué, sense deixar de mirar les evolucions del metge i el seu ajudant: 

-He vist i reconegut una herba que nosaltres també usem molt.

-I quina és?-demanà en De Navilis.

-L'Hypericum, una herba que, com diu la llegenda, té la virtut tot l'any...

-Com diu?- digué en De Navilis.

-Aquesta herba floreix per Sant Joan, el solstici d'estiu i es diu que permet protegir-se d'alguns encanteris i de malalties físiques. S'utilitza també com a antiinflamatori...però, és clar, l'ha barrejada amb moltes d'altres que en desconec l'origen.

Arkan es va allotjar en una cambra de la casa dels De Navilis. Així podia anar seguint els progressos de la malalta. Cada dia li donava a prendre la infusió 
amb hipèric. Els primers dies no es va notar res, però al cap d'una setmana la Julietta va començar a recuperar la gana. Després la força.

Dues setmanes havien passat de l'inici del tractament. Una nit en Cosimo féu cridar Arkan al seu despatx.

Aquest entrà fent una salutació i Cosimo se li apropà i li tocà l'espatlla afablement. El feu seure en una cadira i dirigint-se al traductor li digué el següent:

-Arkan, estem molt feliços perquè ens has guarit la filla. Com a senyal de la nostra estima per vós, us farem un present que de segur m'agraireu vós i el vostre país. Us dono una part de mi, el meu nou vaixell. Un vaixell més ràpid que els altres amb el qual podreu ajudar d'alguna manera la gent de la vostra terra. 

Gizem va dir-li a Arkan el significat d'aquells mots. Arkan s'aixecà. Es quedà dret mirant en Cosimo i li agafà les mans. Així romangueren una estona, en un silenci d'agraïment mutu.

El metge encara s'estigué uns dies més a la ciutat, per estar del tot segur que la infecció havia remès. Tingué ocasió de voltar per la ciutat. Es sorprengué de l'activitat comercial que tenien els carrers, dels seus colors i les seves olors. I li agradà molt el sentit pràctic dels seus habitants, també la seva hospitalitat. Visità un alfòndec, ja que un cosí seu s'hi havia allotjat i li havia explicat la bona organització d'aquests llocs d'hostatge dels viatjants, protegits sempre pel rei, fossin quines fossin les circumstàncies.

Arkan se'n tornà al seu país. Al cap d'uns anys, una nau molt ràpida creuava les aigües del mar Egeu en el transport de mercaderies. Algun cop es veié prop de la platja de Barcelona. De Navilis construí altres vaixells, tant o més ràpids com el d'Arkan, i mai no oblidà l'art del metge que guarí la seva filla.