Empatia.

A la Fundació Tàpies de Barcelona hi fan una exposició d'Harun Farocki que ens ha agradat molt. Harun Farocki és un cineasta alemany que als anys seixanta va proposar un cinema que fes reaccionar la gent de l'adormiment del cinema comercial o de la publicitat.  

El muntatge a la Tàpies ens ensenya com el sistema de producció en països pobres o rics condueix l'individu a l'anihilament. El treball en cadena esdevé una absurditat i un esclavatge, una pèrdua de tota aspiració humana. La indústria crea necessitats i l'home esdevé près d'aquestes.

Aquest mostrar el treball de la gent en fàbriques és el que Harum Farocki denominarà empatia; empatitzar serà, doncs, ensenyar com treballen i viuen les persones, no pas mostrar-los una vida artificiosa; mostrar sense prejudicis la vida de la gent, una altra mena d'empatia lluny de la manipulació de la indústria de l'entreteniment. És el que farà també Bertold Brecht amb el seu teatre despullat de decoració i maquillatge, el que s'anomenà la desromantització, l'objectivitat.

Harum Farocki explicarà en una xerrada com l'espectador de la nostra societat no voldrà veure les atrocitats que han generat les guerres, preferirà tancar els ulls. I és el que ens ha passat ara, que hem generat potser una mena d'insensibilitat, que potser és de defensa, davant de tantes imatges que la televisió ens ha passat i ens està passant dels desastres del nostre temps.

L'expo  durà a la reflexió del sistema de societat que hem creat o volem.

Harum també va editar una interessant revista de cinema als anys seixanta anomenada FilmKritik.