El curs del riu. Un cas de Damoiseau.

La boira cobria el riu.  Havien acordonat la riba, i la platja. Els agents ja trescaven amunt i avall, cercant proves, i es veia la comissària escoltant les explicacions d'un home baixet amb boina.

-Aquest matí quan he sortit de la cafeteria he vist que a prop de l'aigua hi havia una embalum, així que m'hi he acostat. De primer cop d'ull, he vist això, un embalum, alguna cosa embolicada amb sacs; m'hi he acostat del tot i en moure'l, mon dieux, he vist de seguida que era una persona. Que és quan us he trucat.

-D'acord, senyor Leone, com a primer declarant de l'escena caldrà que es mantingui atent a qualsevol demanda de la investigació. Li agraïm la col·laboració.

L'home se'n tornà cap al moll, lent, amb les mans a la butxaca i el cigarret a la boca, i girant-se de tant en tant cap al formiguer del riu. En Damoiseau es girà cap a la comissària.
-Què tenim aquí?
-Un nou fiambre. La corrent l'ha dut fins aquí. Home, de cinquanta anys, amb un cert sobrepès, anava vestit i el van cobrir amb sacs de plàstic i lligat amb cordes. El forense ens ha dit que es deuria produir el llançament al riu ahir al vespre, el van estrangular amb una corda, abans del riu...

-Comissària, hem trobat la cartera de l'home, l'haurem d'analitzar- va dir un agent, aixecant una bossa de plàstic en què es veia una cartera de pell fosca.
-Bé, ja ens informareu del que trobeu i veurem si hi ha relació amb els dos casos que estem investigant- va dir en Damoiseau.
-Quant al modus operandi de moment no n'hi ha, però...hi ha això dels papers de caramel...
-No em digui que aquí també n'hi han trobat...- féu en Dam traient-se el barret i mirant-se'l.
-De moment, no.