Del Parc de l'Oreneta al Monestir de Pedralbes.

Aquest matí hem decidit pujar al parc de l'Oreneta, un espai natural des d'on es veu una bonica vista de Barcelona just al damunt del vell poble de Sarrià. Venint de Major de Sarrià, hem pujat pel carrer de J.V. Foix, quina referència més bona per anar agafant la sensibilitat poètica que mereix aquest espai elevat.

Hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha a l'entrada del parc; i hem començat l'ascensió per un camí cap al que es coneix com el Castell de l'oreneta. Hem trobat la terra i els arbres, en la gram majoria pins, molt secs. Realment hauria de ploure més, i és que... quan va ser l'últim xàfec amb cara i ulls caigut a Barcelona?...Al Juliol va ploure un dia...tampoc no gaire. L'airet que bufava era agradable, duia l'aroma de pi i de mar i et feia pensar en el Mediterrani i els seus pobles antics, Grècia, Sicília...Roma.

El parc estava ben solitari, algunes famílies de turistes admirant-se de les vistes. Hem vist el tancat dels ponis, que deu ser una gran atracció per la canalla. Després de caminar una estona hem trobat un tranquil mirador ombrívol i ens hem assegut a contemplar el paisatge, tot i escoltant, de tant en tant, el campanar del monestir de Pedralbes, un dels llocs més bonics de Barcelona.

Com que teníem tant a prop el monestir, hem pensat de treure-hi el cap, ja que el seu claustre és un paradís, un locus amoenus molt autèntic. 

Hem recorregut el seu claustre, silenciós i ple de bellesa. En una capella, hi ha la tomba de la reina Elisenda, fundadora del monestir, on hi ha la seva figura vestida de monja. A l'altra banda de la paret, que dóna a dins de l'església, la trobem vestida de reina. Interessant representació dels dos oficis de la reina, el càrrec reial i la professió en l'orde de les Clarisses.

Sepulcre d'Elisenda de Montcada.

D'aquest claustre és molt interessant l'hort de plantes remeieres, de les quals les monges en foren unes gran coneixedores a l'època medieval, seguidores d'Hildegarda von Bingen; i, com oblidar-lo!... seria imperdonable, una de les peces d'art gòtic més transcendents, la capella de la reina on es veuen els frescos del Giotto català, en Jaume Ferrer Bassa, una meravellosa representació de la passió de Crist.

També estan molt bé les petites celes de dia de les monges, en les quals portaven a terme activitat vàries com la música, o el teixir. Hem entrat també al dormidor, un espai immens que ara s'ha convertit en museu i on es mostren els tresors del monestir, peces d'ordre litúrgic, mobiliari o obres d'art.

Retaule.

Llibres de música.

Arca.

Fusta policromada.

Una bona sortida, que us la recomanem. Gaudireu d'un matí ben complert de naturalesa i espiritualitat. De fet, quan ets a la muntanya del parc de l'oreneta, veus com el campanar del monestir et convida a baixar després a fer la volta pel seu claustre. 

Si feu un clic a l'enllaç, podreu escoltar la música d'Hildegarda von Bingen:

https://www.youtube.com/watch?v=qU7mQylKgqQ