Vaixells de joguina.

Aquest matí hem anat al museu marítim de Barcelona a veure l'exposició titulada Vaixells de joguina, en la qual s'exposen vaixells de joguina de finals del segle XIX fins a la preguerra civil.

Els vaixells han estat sempre una icona de l'aventura per als infants, un motiu a partir del qual inventar històries de pirates i recerques de tresors en mars inhòspits. Aquests jocs podien trobar també la seva inspiració en la literatura, en obres com L'illa del tresor, Moby Dick...o, a casa nostra, Les aventures d'en Massagran.

Així es genera una indústria a Catalunya i al País Valencià que omplirà de joguines les cases burgeses. Els nens d'aquesta classe social no baixaven al carrer a jugar, i, tancats en les seves illes de protecció i comoditats, passaven tardes senceres imaginant peripècies amb els seus vaixells de llautó. Al costat oposat, ens trobem els fills del proletariat. En aquests veiem la cara fosca d'aquestes boniques joguines.

Mentre les manetes pàl·lides dels nens de família burgesa agafaven els vaixells per jugar, unes altres manetes passaven hores i hores construint-los, en efecte, es tracta de l'explotació infantil que es va donar en èpoques en què encara calia molta lluita pels drets de les persones. 

Fos com fos la situació dels infants, el fet és que no hi havia els mitjans que tenim avui i els nens d'abans se les enginyaven per fer- se les seves joguines.

A l'exposició hi ha un audiovisual en què podem conèixer uns interessants testimonis d'avis que ens expliquen com construïen ells els vaixells. Avis de diferents llocs del país, però més o menys de la mateixa època, conten la seva vivència fent vaixells amb diferents materials: uns que els feien amb fulles d'una planta, dels doblecs sobre aquelles, en sortia la nau; uns altres amb tronquets de jonc; un avi explica que els feien aprofitant trossos de suro...En aquest document els avis fan els vaixells tal i com recorden que els feien de petits. Veient-los penses en els infants d'avui, i en quins espais podrien tenir per ser creatius. Avui que les joguines són tan completes, que fins i tot hi ha qui teledirigeix el vol dels drons, aquestes petites naus amb hèlices, i veus aquell avi que, recordant la seva infantesa, construeix un bufador amb paper de diari per tal d'impulsar el seu vaixell per l' aigua del safareig...

Sens dubtes, els temps han canviat la mentalitat de la gent. A finals del segle XIX Víctor Hugo desconfiava dels vaixells de vapor i comparava les seves xemeneies amb les banyes del dimoni. Es preferia el vaixell de vela, potser per la seva fragilitat al mar, igual a la de l'home, potser per la semblança de la vela amb la lluna. Potser per la seducció de la lluita entre l'home i la natura. En canvi, el vaixell de vapor portava la comoditat al viatge, deslliurant-lo de l'èpica.

Avui els nens cada dia juguen amb artefactes més sofisticats, bastant més que els vaixells de vapor de Víctor Hugo... La meva pregunta és: hi trobaran un moment per a la creativitat que mostren els avis de l'exposició?...Desenvoluparan algun tipus d'enginy o habilitat?...Els jocs són una part de la formació de les persones. Esperem que en els jocs de la nostra època els infants també puguin desenvolupar les seves capacitats.