Grafits medievals.

El nostre és un país que li agrada fer burla i mofa de la política i dels alts càrrecs. Tenim una revista humorística com El Jueves o un programa televisiu com el Polònia. És molt sa riure's d'un mateix, i, en aquest aspecte, tenim molta sort en aquest país de poder agafar perspectiva i poder fer humor. 

La sàtira ha estat un gènere molt conreat en la nostra literatura, en l'època del Barroc trobem un mestre en el rector de Vallfogona, que escriu els seus versos bruts i escatològics. Si reculem més en el temps, trobarem els sirventesos de Guillem de Berguedà, aquell tan conegut dirigit al marquès de Mataplana. Però és que això ens ve de lluny. Uns documents han registrat que a Barcelona, durant la Baixa edat mitjana, van haver d'escriure un edicte en què es multaria a aquell qui escrigués grafits a les parets de les cases calumniant la persona del rei. 

De la mateixa manera que a la nit la gresca al carrer era corrent i molts joves cantaven cançons jocoses i procacitats a les dames que vivien darrere les finestres, o vilipendiaven els marits d'aquestes, hi havia la tendència d'escriure sobre les parets de les cases insults i crítiques,  a vegades contra càrrecs públics. D'aquí que sortís un edicte contra aquestes manifestacions. Doncs, pensant-ho bé, tampoc no hem canviat tant, no us sembla?...