A les portes de la ciutat de nit.

Abans era comú als pobles que les portes fossin obertes tot el dia. La gent veïna entrava i trobava porró i pa damunt la taula, en senyal de benvinguda. La gent xerrava al carrer les llargues nits d'estiu, tot prenent la fresca. Avui, en canvi, els carrers són deserts i les portes tancades. Internet i la televisió a la carta hi poden tenir molt a veure. Malauradament, la delinqüència també.

Els romans posaven al costat de la porta una cara de terrissa del déu Janus, que protegia els nouvinguts i els que sortien, una simbologia també de la benvinguda i el comiat de l'any.

A la ciutat de Barcelona, durant l'època medieval, quan la campana  de la Cort del Veguer picava el seny del lladre, es tancaven les quatre portes de la muralla. També tocava posar la balda a la porta de la casa particular. Però durant el dia les portes restaven obertes, i molt sovint, es treia al carrer taules i cadires per a fer feina, perquè dins no hi havia prou espai o llum. Ara bé, a l'arribada de la nit, es tancava a pany i forrellat.

La porta oberta de nit a la ciutat de Barcelona era suspecta d'actes il·lícits. En una ciutat on tothom vivia molt a prop els uns dels altres, com avui, uns tenien els ulls posats en els altres. Hi ha qui diu aquella expressió, les parets escolten..., doncs a la societat medieval era així, i més si tenim en compte que aquells no tenien pantalles per perdre's com nosaltres, les finestres eren la seva perdició.

Era corrent que de nit circulés gent pel carrer fent enrenou, embriacs que cantaven i joves que movien gresca. A vegades es posaven sota una finestra cantant les excel·lències de la dona que hi vivia, o fent comentaris jocosos. El vituperi i la mofa sovintejaven. També les albades, els cants d'amor a una dona. Si aquesta dona era casada i el marit se n'assabentava, la sol·licitada podia rebre de valent. El que dèiem abans...a falta de Facebook...Les autoritats van haver de dictar una ordinació per censurar aquests comportaments.

I si algú es quedava a fora de les muralles?...Doncs res, tapa'm que fa fred. Hauria d'esperar fins a la sortida del sol. Ben arrecerats a tocar de la muralla, on, segurament, deuria haver tot de gent esperant de poder entrar-hi. Si feia fred deuria ser dur, però segur que encenien un bon foc i al voltant d'aquest la gent deuria explicar històries i facècies, rondalles i contes de por. Al lluny la lluna brillaria d'argent sobre el mar negre, i sobre els caps els estels refulgirien fins a l'infinit. Por dels pirates?...Què et podrien treure si eres pobre? Els somnis eren i són inabastables.