La casa dels dofins.

Fa uns dies vam visitar la Domus romana de la Casa dels Dofins, a la part alta de la ciutat de Badalona, ciutat que ens porta records molt dolços. 

Els romans van fer Baetulo a la part alta del que és avui Badalona, situació estratègica per vigilar els vaixells que s'acostaven a la costa.

Casa dels dofins, anomenada així pels dofins que apareixen en un mosaic de l'atri. La Casa dels Dofins és una casa museu en la qual hom es fa una idea ben clara de les parts de la Domus. Una entrada de carrer que duia a un pati central, on es recollia en una piscina l'aigua que queia de les canals de la teulada, - l'impluvium i el compluvium- i des d'on s'entrava a les diferents cambres de la casa: les cubicula - cambres dormitori-; el tablinum -despatx del pare de la casa-; la culina -cuina-; el triclinium- menjador-. Aquest solia donar a un jardí, i a l'estiu s'obrien les portes perquè hi entrés la fresca nocturna, mentre els senyors de la casa sopaven amb els seus amics i fruïen de la nit. 

En aquestes cases, hi havia cambres d'estiu i cambres d'hivern. Aquestes ocupaven zones més tancades de la casa, que no donaven al jardí. Al pati central hi trobem el Larari, petit altar on hi havia la deïtat de la casa. 

A la casa museu observem rèpliques d'utillatge de la vida quotidiana. Per exemple, instruments d'higiene femenina, o un teler. Les diferents parts de la casa contenen els elements que deuria haver en una casa d'aquestes característiques.

Aquest habitatge ha esdevingut un model arquitectònic. Al llarg de la història s'ha anat repetint, prenent diferents formes. Ens hauríem de fixar en l'aprofitament que feien els romans de l'aigua i de la llum. La modernitat de la casa romana ve de la seva funcionalitat. Les illes de casa que projectà Cerdà, amb el seu pati interior que airejava les cambres i donava llum als interiors bé podien haver trobat el seu model inspirador en el món romà.